L’esquí infantil, només un joc
“Amb 3 anys ja poden interactuar amb la neu”, diu el neurocirurgià Domínguez
Vestit amb una gran granota d’esquí, rere la qual només s’aprecien unes ulleres diminutes i fins i tot el xumet. Així comença la seva etapa el més petit d’una família incondicional de l’esquí. Com a esport ofereix una infinitat de millores, sempre que es respecti l’edat del menor, no abans dels quatre anys.
“L’esquí infantil ha de començar com un joc, mai com una obligació”, explica el doctor Carlos J. Domínguez Alonso, neurocirurgià a la clínica Teknon i cap de secció a Can Ruti. Com que es tractar d’un passatemps, no és aconsellable portar els nanos a la neu en dies de molt de fred. “Hem de considerar que si el petit associa la pràctica de l’esquí a experiències no agradables serà contraproduent i no progressarà adequadament”, comenta Domínguez, que també és un bon esquiador. Juntament amb l’edat dels petits, Domínguez incideix d’igual manera en la importància de calçar-los els esquís en consonància al seu creixement psicomotriu. “El desenvolupament de les capacitats psicomotrius és un continu evolutiu, i no tots els nens el desenvolupen de manera simultània. A l’edat de 3 anys pot interactuar amb la neu amb jocs, com ara fer un ninot de neu i fins i tot lliscar en trineu sota control i supervisió”.
No en va, la gran majoria dels nens d’entre 4 i 5 anys d’edat ja són capaços de seguir classes individuals o col·lectives per consolidar la seva força, coordinació, comprensió i atenció.
I si la roba d’abric és de vital importància, passa el mateix amb el casc. Un complement obligatori a qualsevol escola d’esquí. “Tant l’ús del casc com la protecció dorsal són obligatoris, ja que encara que no evitin els impactes sí que minimitzen la força mecànica que es transmet al crani i la columna. Tot això redueix la possibilitat de dany cerebral o medul·lar”, prossegueix.
Els primers passos del menor s’han de dur a terme en un jardí de neu, un lloc apartat de les aglomeracions dels esquiadors. “No s’ha de tenir pressa per començar. Una cosa és el que agrada als pares i una altra als nens”, diu Edi Breitfuss, director de l’Escola d’Esquí de La Molina. L’escola, que també acull nadons de mesos perquè els papes puguin anar a esquiar algunes hores, adapta l’ensenyament als futurs i petits esportistes. “Els nens requereixen moltes atencions; per això han de començar en un parc infantil de neu, on se’ls ensenya a ser autosuficients sobre els esquís i se’ls adapta al medi”. I afegeix que “cada nen té un creixement diferent, de manera que començar abans d’hora és un error”.
Sens dubte és el lloc per fer els primers passos, fora de l’aglomeració dels esquiadors