L’OTAN celebra els 70 anys més dividida que mai
El front comú respecte a Rússia salva la cita de l’Aliança a Washington
Només el desafiament de Rússia manté una mínima cohesió a l’OTAN, que ahir va celebrar a Washington el 70è aniversari més dividida que mai. El president dels Estats Units, Donald Trump, va reiterar les crítiques als països aliats, en particular a Alemanya, pel que considera poc compromís econòmic.
Podran passar-se l’estona discutint sobre els seus costos o el seu futur però a l’Aliança Atlàntica sempre li quedarà Moscou. És el que va unir l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord fa 70 anys i el que ahir va salvar el seu desmanegat aniversari a Washington, una reunió de ministres d’Exteriors en la qual l’Aliança va intentar passar de puntetes sobre les seves diferències i es va centrar a ressaltar la unitat davant les “agressives accions” de Rússia i identificar noves àrees on pot ser útil cooperar, com la Xina, un tema que també s’anuncia tempestuós.
Després del fracàs de la campanya diplomàtica dels Estats Units a Europa perquè els seus governs no contractin amb Huawei el desplegament de la tecnologia 5G, Washington està disposat a portar aquesta disputa a l’OTAN i ahir va amenaçar de deixar de compartir informació dels seus serveis d’intel·ligència amb països que hagin confiat en la companyia xinesa, que no va citar. “Sens dubte, hi ha un risc que no siguem capaços de compartir informació” amb països que treballin amb empreses tan “lligades als seus governs”. “Cada país sobirà prendrà les seves decisions i els EUA, les seves”, va advertir al final de la trobada.
Mike Pompeo va reivindicar els èxits passats de l’Aliança però va avisar que, perquè sigui rellevant en el futur, ha de transformar-se i fer front a “noves amenaces emergents”, des de l’amenaça tecnològica xinesa a la ciberseguretat o “la gran competència entre poders com Rússia, la Xina o l’Iran”, va reper calcar Pompeo. “Vladímir Putin té obscurs somnis imperialistes, és evident per la seva invasió de Geòrgia i Ucraïna, la seva intervenció a Síria i ara a Veneçuela. Vol trencar la nostra aliança”, va concloure.
El final del tractat INF de control de míssils nuclears de rang intermedi firmat el 1987 pels EUA i Rússia torna a situar Europa com a espectadora i potencial terreny de joc de la rivalitat entre les potències. L’acord expira a l’agost i els aliats continuen animant les dues parts a negociar però, alhora, es preparen a l’inevitable. “No imitarem el que Rússia està fent, (...) no tenim intenció de desplegar míssils a Europa”, va afirmar categòric el secretari general de l’aliança, Jens Stoltenberg, però, “alhora, mantindrem una defensa creïble”.
Tot i que els aliats europeus no eren partidaris que els Estats Units trenquessin el tractat, com va fer l’Administració Trump al febrer acusant Moscou de violar-lo amb el desenvolupament del polèmic coet Novator 9M729, l’OTAN s’ha adherit sense fissures al seu diagnòstic que Moscou l’estava violant en el marc d’una “conducta desestabilitzadora” que consideren més àmplia.
Després de l’annexió de Crimea, el mar Negre s’ha convertit en el darrer punt de fricció entre l’OTAN i Rússia amb la captura de tres vaixells i 24 mariners ucraïnesos el novembre per part de Rússia quan es dirigien al mar d’Azov. L’Aliança en va reclamar ahir l’alliberament i va acordar reforçar les seves capacitats a la zona, en suport a Ucraïna i Geòrgia amb nous exercicis militars conjunts, ajuda a la formació de les forces marítimes i guardacostes, així com més vigilància aèria, visites a ports i més intercanvi d’informació sobre l’activitat al mar Negre, on ja pa
BATALLA TECNOLÒGICA PEL 5G Els EUA amenacen de deixar de compartir informació amb països que firmin amb Huawei
STOLTENBERG, CATEGÒRIC “No imitarem Rússia; no tenim intenció de desplegar míssils a Europa”
trullen grups navals de l’OTAN.
Va ser en el context de la discussió sobre Rússia quan Pompeo va posar damunt la taula la crisi de Veneçuela. “La posició americana ja la va deixar clara Donald Trump (“Rússia se n’ha d’anar”). El seu col·lega espanyol es va mostrar disgustat perquè els EUA haguessin tret el tema en aquest fòrum: “L’OTAN no és a Veneçuela i aquest no és un xat sobre els problemes de món”, va criticar el ministre d’Exteriors, Josep Borrell en declaracions a la premsa. Pompeo va insistir: “Fem tot el que podem contra les amenaces russes [al món]. I els EUA tenen les seves respostes preparades”, va afegir.
“Està sent una reunió molt avorrida, tots han dit el mateix”, comentaven complagudes fonts diplomàtiques aliades a mig matí. Quedaven encara els debats més difícils, començant per la promesa que els aliats europeus van fer el 2014 en temps de l’Administració Obama d’augmentar fins al 2% del PIB la despesa en defensa en el termini de deu anys.
La pressió de Trump ha accelerat les inversions però no a prou ritme per a la Casa Blanca, que ha singularitzat Alemanya en els seus atacs després que el Govern admetés que no complirà el compromís intermedi que s’havia marcat. Pompeo no va amagar la seva impaciència pel recurrent argument dels governs europeus per no augmentar massa la despesa militar, el rebuig de l’opinió pública. “És necessari defensar davant la ciutadania per què és important”, va reclamar el secretari d’Estat.
Stoltenberg va intercedir:
PROMESA INCOMPLERTA Els EUA critiquen Alemanya pel retard en l’augment de la despesa en defensa
LA MISSIÓ MÉS LLARGA
Borrell demana “una retirada ordenada” de l’Afganistan perquè l’esforç no sigui inútil
“No vam fer aquella promesa per complaure els EUA. La vam fer perquè vivim en un món més impredictible i incert”, va recordar en defensa de Washington, mentre insistia a tenir en compte no només el percentatge del PIB que es dedica a la defensa sinó la participació de cada país en operacions internacionals, com argumenten països com Alemanya o Espanya. El futur de la missió a l’Afganistan i les negociacions de pau també figuraven a l’agenda. Borrell no va amagar el seu descontentament amb les últimes decisions de la Casa Blanca. “Espanya desitja una retirada ordenada que faci que tot l’esforç que s’ha fet i que totes les vides que hem perdut no siguin inútils”, va reclamar després que Trump decidís, sense consultar els aliats, retirar part de les seves tropes al país.