Més Il·lustració i menys Romanticisme

AQUEST país hauria de tornar a l’esperit de la Il·lustració i abandonar el Romanticisme. Estem mancats de raó i ens sobra emotivitat. Un il·lustrat com Voltaire advertia als seus conciutadans dels perills de la corrupció per a la credibilitat dels estats, però tres segles després són més els corruptes que els seus lectors al planeta. “Els que creuen que els diners ho fan tot ho acaben fent tot per diners”, va escriure Voltaire, que al final de la seva vida va acabar més ric i menys escrupolós.

Dimecres passat, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, va comparèixer davant el Parlament, de qui depèn, per commemorar que es compleixen deu anys de la creació del seu departament. L’hemicicle era mig buit, la qual cosa va impedir que una bona part de la classe política escoltés les crítiques de Gimeno, que abans va ser president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb diligència volteriana, va exigir als partits representats a la Cambra que abandonin els càlculs electoralistes

quan es tracta de frenar la corrupció de les institucions, que és una manera bastant directa de dir-los que deixin de mirar cap a l’altre costat. I va valorar la feina que fa la seva oficina, si bé els va advertir que aquesta no pot substituir les responsabilitats del Govern ni les del Parlament. Gimeno va demanar més marge per actuar, cosa que requereix canvis perquè la seva oficina pugui portar fins al final les investigacions. Ara, quan troba indicis, ha de passar el cas a la Fiscalia.

Potser no ens hem d’intranquil·litzar, perquè el mateix Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat no pregunta sobre la corrupció al seu baròmetre, de manera que no figura com a preocupació dels catalans. Però que un govern relegui la lluita contra la corrupció no significa que aquesta no existeixi. A qualsevol país, si es parla del 3% es pensa en la pujada del salari o de les pensions; a Catalunya entenem una altra cosa.