Els temes del dia
La nova topada entre Brussel·les i Varsòvia a compte de la seva polèmica reforma judicial, i el recel que desperta a Hollywood el nou model de producció cinematogràfica liderat per Netflix.
LA Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció a Polònia perquè entén que el nou règim disciplinari aprovat per als magistrats d’aquell país impedeix que els jutges escapin del control polític com exigeix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de manera que se soscava la independència dels magistrats.
Aquest és l’últim dels desacords polítics entre les autoritats de la UE i el Govern de Varsòvia. L’octubre de l’any passat el Tribunal de Justícia europeu ja va ordenar a Polònia suspendre immediatament la seva polèmica reforma judicial que permetia substituir un gran nombre de magistrats del Tribunal Suprem polonès i, al desembre del 2017, la Comissió Europea va activar l’article 7 dels tractats, que en darrera instància pot arribar a suprimir el dret de vot d’un Estat membre en les institucions europees si es considera que està violant la separació de poders.
Polònia no és l’únic país d’Europa de l’Est que la CE té en el punt de mira. Ahir mateix va amenaçar Romania –país que presideix aquest semestre els treballs de la UE– que faria ús de totes les eines al seu abast si Bucarest opta per modificar el Codi Penal romanès per donar impunitat de facto a alts càrrecs condemnats per corrupció. Romania, com Bulgària, està sotmesa a un sistema de vigilància especial pels seus incompliments de l’Estat de dret. I la llista continua. El setembre del 2018 el Parlament Europeu va activar el mecanisme per aplicar sancions sense precedents a Hongria, el Govern de la qual, presidit per Viktor Orbán, està des del 2010 desmantellant l’Estat de dret al seu país, cosa que el mes passat va portar el Partit Popular Europeu a suspendre la formació d’Orbán pels seus continus enfrontaments amb la CE.
Embolicats amb la bandera del nacionalisme identitari, els governs d’aquests països i algun altre com Eslovàquia intenten laminar a poc a poc l’Estat de dret que la Unió lluita per preservar i protegir. Amb lleis aprovades gràcies a la majoria absoluta als seus parlaments o per decret ataquen la independència judicial, castiguen o eliminen els mitjans de comunicació independents i deixen l’oposició sense armes legals per exercir el seu paper.
La Unió Europea té problemes interns seriosos i invocar l’article 7, que requereix unanimitat al Consell Europeu per implementar sancions, pot ser útil en un cas aïllat, però quan els països díscols són diversos, entre ells poden bloquejar la posada en marxa d’aquestes sancions. En aquest sentit Alemanya ha proposat que l’accés als fons europeus estigui vinculat al compliment dels requisits de l’Estat de dret. Tancar l’aixeta dels diners pot ser més persuasiu que càstigs polítics.
Tot això revela que el club comunitari està dividit en dues concepcions ben diferents sobre el futur de la Unió. L’auge de partits i moviments populistes i nacionalistes en països del centre i de l’est d’Europa és evident i entre aquests preval l’euroescepticisme i una visió d’Europa en què l’Estat nació ha de ser fort i independent. Davant d’aquesta posició països com Alemanya, França i Espanya defensen el punt de vista de les institucions comunitàries basat en el respecte total a les normes de l’Estat de dret i una integració més gran.
En vigílies d’un possible Brexit sense acord, Brussel·les té altres fronts oberts a l’est del continent. Moltes pedres al camí a les portes d’unes eleccions europees que apareixen aquest cop com a decisives per l’auge del populisme nacionalista i de cara a la formació de la nova Comissió Europea.