El geni de Marvel
El saló, amb un nom nou, aquest any durarà un dia menys
El tradicional Saló de Còmic de Barcelona, rebatejat com Comic Barcelona, retrà homenatge a partir d’avui al recinte de la Fira de Montjuïc al recentment traspassat Stan Lee, llegenda de la indústria i figura imprescindible de l’univers Marvel.
Any de canvis per al Saló del Còmic de Barcelona. Per començar, canvia de nom: a partir d’ara es diu Comic Barcelona. I l’edició que s’obre avui, la número 37, només dura tres dies en comptes de quatre, per concentrar esforços. A més, hi ha una renovada aposta per l’àrea professional, que comptarà amb editors internacionals a la recerca de talent local. En total, fins diumenge hi haurà oberts 52.000 metres quadrats als pavellons de la Fira de Barcelona de Montjuïc, en què també hi haurà la presència de dos mites del còmic com Milo Manara i Daniel Clowes.
Les grans apostes expositives del nou Comic Barcelona seran tres. La més gran, una àmplia exposició que homenatja el desaparegut Stan Lee i revisa l’enorme influència que ha tingut en el món del còmic. Creador amb altres mites com Steve Ditko i Jack Kirby de superherois com Spiderman, els Quatre Fantàstics, Hulk o els Venjadors, l’exposició recorda que va ser el primer d’atrevirse a publicar un còmic sense la censura de la Comics Code Authority (CCA). Els especialistes de l’època associaven la delinqüència juvenil amb la influència dels còmics, i les editorials van crear una comissió que havia d’aprovar els temes i posar el seu segell a la portada. Paradoxalment, quan a Lee el Govern li va demanar que abordés als seus còmics el problema de la droga, la CCA no li va voler donar el segell a causa del tema. Lee se’l va saltar amb èxit.
La segona aposta expositiva de Comic Barcelona està fora del recinte, tot i que a prop: en una sala del MNAC. El museu exposa originals de les noves aventures de Corto Maltés, el mític personatge d’Hugo Pratt que ha tornat a la vida gràcies al dibuixant Rubén Pellejero i el guionista Juan Díaz Canales. Una petita mostra en què a més de dibuixos i storyboards es poden descobrir anècdotes com ara que l’àlbum Bajo el sol de medianoche tenia com a títol de treball Las yukonianas.
Per acabar, altre cop a la fira, hi ha una exposició tan potent comVibracions underground: interferències entre còmic i rock & roll, que explora com còmic i música s’han nodrit mútuament. L’impacte del còmic underground als seixanta va fer que Robert Crumb il·lustrés la portada de l’àlbum Cheap thrills, de la banda encapçalada per Janis Joplin Big Brother & The Holding Company. Crumb va dividir la fascinant portada en vinyetes que explicaven cada cançó. És l’inici d’un recorregut per portades de discos que passa pel punk i la psicodèlia. També es mostren còmics amb bandes musicals. Una de les portades de discos exposades uneix, i no positivament, Nazario i Lou Reed. Nazario li va regalar a qui va ser líder de la Velvet Underground una revista amb una portada en què el dibuixava en actitud desafiadora amb un mur al darrere i escombraries al costat. Reed, sense dir-li res, la va utilitzar com a portada d’un disc. Van pledejar dues dècades. Comic Barcelona també disposa de mostres dels guanyadors dels premis del saló de l’any passat, des de Laura Pérez Vernetti fins a Ana Penyas i Ángel de la Calle.
Una atractiva mostra ensenya com s’han nodrit mútuament els mons del rock and roll i del còmic