Macron fa retrets als nacionalistes corsos
El president francès pateix el boicot dels líders de l’illa
Emmanuel Macron no es va mossegar la llengua, ahir, a Còrsega. Boicotejat pels líders nacionalistes de l’illa, el president francès va contraatacar. “Els corsos es mereixen més que les guerres de trinxeres”, els va dir, mentre va deplorar que els nacionalistes no haguessin lamentat l’assassinat del prefecte Claude Erignac, ocorregut el 1998 i que va suposar un trauma encara no superat.
El nacionalisme cors, que se sent solidari i observa amb molta atenció els passos del sobiranisme català, va voler assajar una forma de desobediència i de menyspreu al cap d’Estat, això últim un fet bastant insòlit a França. El president de la “col·lectivitat” –el terme administratiu oficial–, Gilles Simeoni (autonomista), i el seu aliat Guy Talamoni (independentista), president de l’Assemblea regional, no hi van ser presents, ni tan sols per saludar el cap d’Estat, en el debat de diverses hores que aquest va mantenir amb uns 160 alcaldes a la localitat muntanyosa de Cozzano, al sud de Còrsega. Es va tractar de l’última discussió pública del gran debat nacional per superar la crisi de les armilles grogues.
Simeoni i Talamoni havien convidat Macron a l’Assemblea regional, però el president devia pensar que seria una trampa i s’hi va negar. Davant els alcaldes, el president va justificar la seva actitud amb l’argument que el president de la República “no és convocat” d’aquesta manera. Ho va considerar “una gran falta de respecte”.
A més de no anar a Cozzano, els nacionalistes van promoure una altra acció significativa, l’anomenada isula morta (illa morta, en cors), una paralització del país, durant les hores de la visita de Macron, com a senyal de protesta, acompanyada per l’exhibició provocadora de banderes corses a les façanes.
En vista del memorial de greuges –per la situació econòmica de l’illa i les deficients infraestructures– que li van presentar alguns alcaldes, Macron es va defensar i va dir que s’estan complint les promeses fetes en la seva visita del 2018, també la promoció de la llengua corsa a les escoles. El president va provar de ser empàtic, però no sembla que se’n sortís. “L’orgull dels corsos m’enorgulleix també –va dir–. Estimo aquesta història”. Alhora, va advertir: “El futur de Còrsega està en l’obertura, no en el replegament”.
Els nacionalistes consideren que París no té prou amb compte les seves reivindicacions, ni sobre la seva identitat cultural, ni en l’àmbit de la fiscalitat, ni en el tracte als presos (per terrorisme). També està pendent una possible inclusió clara en la Constitució del caràcter peculiar i específic de Còrsega, que té una població de 360.000 habitants i és francesa des del 1768.
Talamoni va reaccionar amb duresa a les paraules de Macron, a qui va atribuir una voluntat de culpar col·lectivament tot el poble cors per la mort d’Erignac i d’ignorar que, en les darreres eleccions, el 2017, va guanyar una coalició nacionalista amb majoria absoluta. Talamoni es va queixar que la democràcia francesa consideri els corsos com votants de segona, i que les seves reivindicacions no s’escoltin.
Alguns fets recents són inquietants, ja que indiquen que hi pot haver un retorn a la violència. Es van trobar explosius a Bastia, uns dies abans de l’arribada de Macron, i també s’ha tornat a produir la destrucció d’algunes segones residències, per a vacances, de francesos no corsos, unes accions que van ser freqüents, durant decennis, quan estava actiu el Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC), que va deposar les armes el juny del 2014.
El cap d’Estat diu en un debat que “els corsos es mereixen més que guerres de trinxeres”