El TC barra el pas a investidures no presencials

El Tribunal Constitucional (TC) va fer pública ahir la sentència per la qual anul·la la reforma de la llei de Presidència de la Generalitat pel que fa a la possibilitat d’una investidura no presencial i en relació amb la participació en el Govern de consellers que actuïn des de l’estranger. La resolució –anticipada per La Vanguardia el dia 24 de març– aplica la doctrina ja utilitzada pel TC per anul·lar la convocatòria del ple del Parlament que va estar previst per al 30 de gener del 2017, a fi d’abordar la investidura de l’expresident Carles Puigdemont, que ja era a Bèlgica. La decisió –de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez– afirma que “una investidura en què el candidat no comparegués presencialment davant de la Cambra per sol·licitar la seva confiança seria contrària al bloc de constitucionalitat”, ja que vulneraria tant principis constitucionals com preceptes de l’Estatut i del reglament del Parlament. La resolució explica que, si bé aquestes normes no estableixen “expressament el caràcter presencial de la investidura, aquesta exigència és inherent a la naturalesa d’aquest procediment” parlamentari. I, respecte a la possibilitat que hi hagi consellers que participin en la tasca del Govern telemàticament, la sentència subratlla “la importància que revesteix la interrelació directa i immediata en els processos deliberatius i decisoris que són propis de qualsevol executiu, ja que la separació física no permet saber què passa en un altre lloc”. També afegeix el Constitucional que en una reunió a distància “pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d’un govern, com exercir el seu càrrec sense interferències externes, la seva pròpia seguretat, la llibertat amb què han d’afrontar la seva participació en els debats i deliberacions i el secret que han de preservar d’aquestes”. La resolució no qüestiona que es puguin fer servir mitjans telemàtics a fi de convocar els membres del Govern o remetre actes per a les seves reunions, perquè es tracta de “funcions purament documentals”. /