Puigdemont va lligar la independència al fet que passés “una desgràcia” l’1-O
Molinero diu que els Mossos van debatre explicar les discrepàncies amb el Govern
Cadascun dels comandaments dels Mossos d’Esquadra que han declarat al judici de l’1-O ha aportat algun matís que afegeix gravetat a la conducta que atribueixen a l’anterior cúpula del Govern, en particular a la de l’expresident Carles Puigdemont. Ahir aquesta regla es va tornar a complir, en la mesura que el comissari Joan Carles Molinero va manifestar que Puigdemont els va dir, en la trobada del 28 de setembre del 2017, que, si l’1-O passava alguna “desgràcia”, proclamaria la independència immediatament.
Molinero va introduir, amb el concepte “desgràcia”, un nou matís a les manifestacions anteriors dels caps de la policia autonòmica. En aquests termes aquest testimoni va traslladar a la sala la idea que les hipòtesis previstes com a complicacions el dia del referèndum ja no eren només que hi hagués incidents o enfrontaments, sinó també que aquests incidents o enfrontament conduïssin a algun fet dolorós.
En la seva compareixença, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero va explicar que Puigdemont es va negar a desconvocar l’1-O malgrat el risc de desordres. “L’actuació policial i dos milions de persones amb la intenció de fer alguna cosa provocaria problemes d’ordre públic”, va dir Trapero, però no va passar d’allà. I el president del tribunal, Manuel Marchena, va tallar l’interrogatori del fiscal aquell dia, ja que el major dels Mossos va comparèixer a proposta de l’acció popular, exercida per Vox, no de la Fiscalia.
El comissari Manuel Castellví va dir, al seu torn, que l’avís a l’expresident va incloure la hipòtesi d’una “escalada de violència”. El comissari Ferran López va afegir la dada que Puigdemont va preveure la declaració unilateral d’independència (DUI) si l’1-O hi havia episodis de violència. I, finalment, ahir el comissari Molinero va concretar que la proclamació de la independència s’hauria fet el mateix dia del referèndum si hagués passat alguna “desgràcia”, de manera que va vincular la decisió política a la constatació de fets d’aquesta naturalesa.
La possible existència d’aquest tipus de conseqüències es va plantejar, per tant, a la reunió de Puigdemont amb els comandaments dels Mossos, una trobada en què van assistir l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Ara tots dos, a diferència de l’expresident, sí que són al banc dels acusats per un presumpte delicte de rebel·lió, que implica la utilització de la violència per derogar la Constitució. Els comandaments dels Mossos han estat, en suma, una carta per a la Fiscalia.
En el que hi ha plena coincidència sense matisos entre els comandaments dels Mossos és que la resposta de l’expresident a les seves advertències va ser que les entenia i en “prenia nota”, però que “hi havia un mandat per complir”, com va dir Molinero. El comissari va afegir que la situació era molt complexa, i que en aquelles circumstàncies la desconvocatòria del referèndum també podia comportar “incidents d’ordre públic”.
Una dada rellevant per a la defensa de Forn –exercida pel lletrat Xavier Melero– és que tant Moliner com la resta dels comandaments dels Mossos han declarat que l’exconseller d’Interior no va canviar la cúpula del cos policial després d’accedir al càrrec ni va donar noves instruccions sobre com havien de respondre davant la voluntat del Govern de dur a terme el referèndum malgrat la prohibició. Melero sempre ho ha preguntat per intentar desfer la hipòtesi que Forn intentés posar els Mossos al servei de plans polítics il·legals. Molinero també va explicar que la disconformitat dels Mossos amb la voluntat del Govern de mantenir el referèndum era tanta que es van plantejar la possibilitat d’organitzar una roda de premsa per donar compte de la discrepància i del seu compromís de complir la legalitat.
La sessió es va completar amb la declaració d’un total de 14 guàrdies civils, que van explicar les agressions de què van ser objecte en diversos centres de votació. Es van sentir relats molt penosos. La Fiscalia va preguntar per les agressions als agents i les lesions que van patir, i les defenses, per les que van infligir als ciutadans que pretenien votar. Així, es va repassar el mapa dels enfrontaments en nombroses localitats. Un dels guàrdies va admetre haver dit mentre es retirava que la seva actuació “metía la porra p’adentro como si no hubiera mañana”. L’hi va preguntar Andreu van den Eynde. Va contestar que ho va dir “en un moment d’alliberament de l’estrès”. Tots els agents van dir que havien estat insultats i colpejats. Un va explicar les relliscades en una escola de Sant Esteve Sesrovires. Hi havien tirat “algun sabó de plats”. La trampa del Fairy, que va dir Millo, va quedar corroborada.
LES DIFERÈNCIES La policia catalana va sospesar exposar en una roda de premsa la seva oposició al referèndum
LA DECLARACIÓ
Un guàrdia civil admet que va dir: “Metía la porra ‘p’adentro’ como si no hubiera mañana”