Julio, “quin paio!”
Un llibre ofereix la visió polièdrica de vuit autors sobre Muñoz Ramonet, els seus negocis i la seva vida personal
Julio Muñoz Ramonet va sentir fascinació per les àguiles, ha assegurat el periodista i escriptor José Martí Gómez. Durant la Guerra Civil va ser enllaç dels serveis d’informació franquistes i va sobreviure a un intent d’afusellament de la FAI, explica l’historiador Manel Risques.
Les propines que deixava eren llegendàries, diu Xavier Muñoz.
Aquestes coses s’expliquen al llibre Muñoz Ramonet, retrat d’un home sense imatge, publicat per Comanegra i escrit per vuit persones, aquests tres autors més Joan Miquel Gual, Montserrat Llonch, Xavier Theros, Esther Alsina i José Ángel Montañés. En aquest volum es repassa la seva biografia, la seva trajectòria empresarial, com va adquirir la seva col·lecció artística, la seva peripècia personal i els plets de la família perquè el llegat del controvertit personatge no sigui gestionat per una fundació creada per l’Ajuntament de Barcelona.
A l’escriptor i periodista Martí Gómez el que li crida més l’atenció del personatge és la llegenda, malgrat que no sigui
amable, ja que, com explica Xavier Muñoz, era amic de l’engany i la humiliació. Es tracta d’una vida en què s’entrellacen realitat i ficció. Per exemple, s’encenia els havans amb bitllets de mil pessetes? Quan viatjava amb avió comprava tots els bitllets de primera classe perquè ningú no el molestés? A casa seva cada dia es menjava a la carta?
Una vegada una persona que va tractar bastant Julio Muñoz Ramonet el va definir com un aventurer. Aquest caràcter el podria haver portat a ser una espècie de precursor, un precedent d’altres personatges molt famosos pels seus processos judicials, com Mario Conde, però amb una diferència, exposada per Martí a la presentació del llibre: ell va crear empreses. Potser les va crear d’una manera caòtica i algunes vegades van acabar molt malament, però durant molt temps van tenir milers de treballadors.
D’origen humil, Julio Muñoz Ramonet va amassar una fortuna immensa fonamentada en l’estraperlo i en les quotes del cotó i engreixada per les influències polítiques greixades tant per la seva mare com per ell, sobretot amb militars vencedors de la Guerra Civil. En aquest sentit, Muñoz Ramonet no és només una biografia, sinó també la crònica d’una ciutat de postguerra amb 1.150.000 habitants; amb les destrosses provocades pels bombardejos, amb cartilles de racionament, però alhora “la ciutat dels intocables”, segons escriu Theros, els que feien negocis a l’ombra del poder i freqüentaven locals de luxe.
Però aquesta ciutat li va acabar quedant petita, i va ser el primer que es va servir dels paradisos fiscals per incrementar els seus guanys, segons s’explica al llibre. Després va intentar fer negocis a Àsia i es va relacionar amb el dictador dominicà Trujillo. Però no només hi va haver negocis, sinó també un costat rosa. Xavier Muñoz explica que va tenir dues amants principals i que totes dues es deien Carmen. Una encara viu, i fa poc ha protagonitzat una anècdota, ja que ha demanat a l’Ajuntament que se li donin els retrats que Julio va fer que li pintessin per després poder canviar la seva petició per diners, però no ha tingut sort.
Quan la dictadura es va acabar, el seu temps es va anar apagant. La fallida d’una de les seves societats, la companyia d’assegurances Compañía Internacional de Seguros, va derivar en un procediment judicial que el va impulsar a refugiar-se a Suïssa, on al final va morir de manera trista.
José Martí Gómez va escriure sobre les peripècies de Julio Muñoz Ramonet, i ell li va interposar desenes de querelles, que no van acabar en cap contra el periodista. Vist en perspectiva, ara li sap greu no haver-lo conegut en persona. La imatge que li queda del personatge és: “Quin paio!”. “Quina cosa més estranya!”.
El financer va ser el precursor en l’ús dels paradisos fiscals per incrementar els guanys