‘Cuando un cantor se va’
ALBERTO CORTEZ (1940-2019) Cantautor
Li deien el cantor de les coses simples, que segurament són les més importants de la vida. El cantautor argentí Alberto Cortez va morir ahir a la tarda a conseqüència d’una insuficiència cardíaca en un centre hospitalari de Madrid, la ciutat on vivia des de feia força anys. El dia 28 de març, l’artista va ser ingressat d’urgència i va haver de cancel·lar concerts compromesos a la República Dominicana. No s’ha pogut fer res per salvar la vida d’aquest destacat creador nascut el 1940 a la localitat de Rancul, a La Pampa, i que serà recordat per esplèndides cançons com En un rincón del alma, Cuando un amigo se va o A partir de mañana.
Gran amic del també desaparegut cantautor Facundo Cabral –amb qui va protagonitzar l’espectacle Lo Cortez no quita lo Cabral–, el seu nom també està associat a gegants com Joan Manuel Serrat –que va incloure músiques de Cortez al seu disc del 1969 Dedicado a Antonio Machado, poeta–, Mercedes Sosa o María Dolores Pradera.
El seu nom de naixement és José Alberto García Gallo i va ser un apassionat de la música des de ben petit. Amb tan sols 20 anys, va arribar a Bèlgica formant part de l’anomenat Argentine International Ballet Show, en què també militava el seu compatriota Waldo de los Ríos. La història d’aquest elenc va ser la història d’un fracàs, però Cortez va cridar l’atenció d’un productor belga, que el va convidar a gravar. El seu primer èxit comercial va ser Sucusucu i al cap d’uns anys va arribar la celebèrrima Me lo dijo Pérez, que han interpretat artistes com Karina o Los Tres Sudamericanos.
Aquest primer Alberto Cortez de biaix tropical –que, per cert, va manllevar el nom artístic a un cantant peruà amb qui se les va haver als tribunals– no té res a veure amb el que coneixem i recordarem. El gran canvi d’orientació de la seva carrera va tenir lloc el 1967, quan va presentar a Madrid un repertori
format per peces d’Atahualpa Yupanqui, adaptacions de Pablo Neruda i una cançó pròpia destinada a ser cèlebre: En un rincón del alma. El mateix any, i a la mateixa ciutat, fa un altre recital amb adaptacions d’Antonio Machado i poetes del segle d’or espanyol com Lope de Vega, Góngora o Quevedo. Aquí cal destacar que, a més de la música, al llarg de la seva prolífica vida creativa, Alberto Cortez va escriure poemes i relats.
Arran de la mort del seu pare, el 1969, Alberto Cortez dona a conèixer un altre dels seus grans temes, Cuando un amigo se va. Amb el canvi de dècada, torna a l’Argentina, on compleix tardanament el servei militar i intenta infructuosament obrir-se camí com a cantant. Les coses li van més bé a Mèxic, sobretot gràcies al tema Mi árbol y yo, que el govern del país asteca adopta com a banda sonora d’una campanya nacional de reforestació, i pel qual rep el seu primer Disc d’Or. El 1978 torna a l’Argentina, aquesta vegada per la porta gran. La carrera d’Alberto Cortez arriba a les cotes d’èxit més elevades a partir del 1982. Fa gires per Llatinoamèrica, on visita països com Xile, el Perú, Colòmbia, Veneçuela, Costa Rica, el Salvador i Guatemala, a més de Mèxic, l’Argentina i escenaris tan significatius com el Carnegie Hall de Nova York. Després de tenir un infart cerebral el 1996, i malgrat que com a conseqüència no podia acompanyar-se amb la seva guitarra, torna a la palestra confiant al pianista català Ricard Miralles la direcció musical dels concerts.
Amb l’arribada del nou segle, l’artista que ara ens ha deixat continua actuant i publica discos com Cortez sinfónico (2004), Identidad (2005) o Tener en cuenta (2011). El 2016, i trencant tres anys de silenci, va començar una nova gira a Madrid.