La Vanguardia (Català)

“Em va estranyar que als EUA hi hagués camps de conversió per a homosexual­s”

Nicole Kidman, actriu d’‘Identidad borrada’

- GABRIEL LERMAN

Si hi ha una actriu que entén el pes que pot tenir una estrella de cinema a l’hora de promociona­r una pel·lícula, aquesta actriu és Nicole Kidman, que no falta mai a la cita quan es tracta de defensar un projecte, per més que el seu paper sigui secundari. Per això, malgrat que a Identidad

borrada el personatge principal és el de Lucas Hedges, que dona vida a un noi gai que accepta internar-se en un camp de conversió cristià en què intentaran anul·lar la seva inclinació homosexual, l’australian­a va dedicar una bona quota de temps a parlar del film dirigit per Joel Edgerton. Nicole Kidman hi encarna la mare que acompanya la decisió del seu home, un pastor evangelist­a interpreta­t per Russell Crowe, de portar el fill desencamin­at al camp de conversió per resoldre el que veu com un problema.

Què la va sorprendre més de la història real?

No en sabia res, d’aquest tema. En Joel em va dir que tenia un paper de repartimen­t per a mi. El vaig llegir i li vaig dir que el faria, perquè hi ha pel·lícules que tenen un missatge important que cal compartir amb l’audiència, i aquesta n’és una.

Va descobrir els camps de conversió amb el guió?

Sí. No sabia pas que existien, i tampoc no sabia res de la teràpia de conversió. No tenia ni idea que als EUA fos legal això. Em va semblar molt estrany. Per això crec que és important: hi ha molts nois de l’edat d’en Lucas que actualment es qüestionen si tenen dret a ser qui són.

Com va ser treballar amb Russell Crowe?

Un gran plaer. Conec en Russell des que jo era molt jove. Va ser molt fàcil. Tenim una química molt especial, i tot ens resulta molt natural, perquè tenim una llarga història com a amics. No és una cosa que es pugui inventar.

Li va tocar treballar amb actors sense experiènci­a. Què fa per no intimidar-los?

És curiós: quan vaig arribar al plató estava nerviosa, perquè ja feia un temps que filmaven. Aquell primer dia tots aquells nois joves m’envoltaven, i jo em preguntava què devien pensar de mi. Però, tan bon punt vaig entrar en escena, vaig posar les mans a la cara d’en Lucas, el vaig abraçar i es va estremir. Li vaig dir “fill” i les coses van començar a funcionar. Sé que no sempre és el millor que pots fer, però jo provo d’abraçar.

El seu personatge té un canvi d’actitud interessan­t...

El meu personatge a la pel·lícula es diu Nancy, però a la vida real es diu Martha, i ella em va explicar que va portar el seu fill a aquest centre pensant-se que estava fent el correcte, que era un acte d’amor cap al seu fill, perquè no ho podia entendre. No havia estat educada sobre què vol dir ser gai. Hi ha una escena en què ella diu que se sent avergonyid­a per no haver-lo protegit. Em va dir que es passarà la resta de la vida demanant-li perdó per això. Va modificar la seva mirada, disposada a canviar pel seu amor de mare. Va ser molt valenta, perquè a la seva comunitat un munt de gent la va rebutjar.

Li sembla que la pressió social és mes forta que la religió en aquests casos?

La Martha diu que ella va ser criada amb creences particular­s. Es va educar amb la Bíblia, i tenia un home que era pastor, que no entenia gaires coses. Per això, quan el seu fill li va explicar que l’atreien els homes, que es pensava que era gai, a ella li va semblar que era bo que fes aquell camí per arribar on és avui, perquè ell també tenia les seves creences i s’havia criat en aquell mateix món religiós. Per això crec que, en aquest cas, el factor més important va ser la religió.

Què li falta a la seva vida?

Vaig ser mare gran, i per això tinc molt present el valor del temps i el desig de continuar estant aquí. Tinc 51 anys i dues filles de 10 i 7 anys que necessiten la seva mare. Això és probableme­nt el que em causa una certa ansietat.

Alguna de les dues vol seguir els seus passos?

No, al contrari. Si poguessin, correrien en sentit contrari. De tant en tant els passa la idea pel cap, però de seguida se’n penedeixen. Estan trobant les seves pròpies passions, i això és meravellós. A la gran no li interessa actuar, sinó estar al darrere de la càmera. Vol tenir el control...

LA RAÓ PER ACCEPTAR EL PAPER “Hi ha pel·lícules que tenen un missatge important a compartir, i aquesta n’és una”

AMB RUSSELL CROWE

“Tenim una química molt especial i tot ens resulta molt natural; fa anys que som amics”

 ??  ?? Kidman dona vida a la Nancy, la mare d’un noi gai que, després de no acceptar la seva condició, “canvia d’actitud malgrat el rebuig social”
Kidman dona vida a la Nancy, la mare d’un noi gai que, després de no acceptar la seva condició, “canvia d’actitud malgrat el rebuig social”

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain