Ningú no podrà fugir del cinema
7 raons per fugir
Direcció: Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras Intèrprets: Emma Suárez, Sergi López, Lola Dueñas, David Verdaguer, Àlex Brendemühl, Francesc Orella, Pepe Viyuela, Manolo Solo, Nuria Gago Producció: Espanya, 2019. Durada: 80 m. Comèdia negra
“Estic fart de la simetria”. La pel·lícula s’obre amb aquesta citació de Luis Buñuel pertanyent a El fantasma de la llibertat, on també es creuaven diferents històries. 7 raons per fugir sorgeix a partir de tres conegudes peces teatrals escrites per Esteve Soler, que ha dirigit el film en companyia de Gerard Quinto i David Torras. Prèviament van realitzar el curtmetratge titulat Interior. Família, en què ja actuaven Rosa Cadafalch i Francesc Orella. Aquest primer salt al llargmetratge l’han estructurat com una pel·lícula d’episodis, una modalitat una mica abandonada actualment per la creixent competència televisiva, però que ha tingut notables prototips al cinema català. És el cas de la recordada El perquè de tot plegat, que Ventura Pons va realitzar el 1995 adaptant 15 contes de Quim Monzó fronterers amb el drama i la comèdia.
Dividida en set episodis que transcorren amb celeritat, submergint l’espectador en diferents microcosmos on imperen l’humor negre, la hipocresia, el teatre de l’absurd estil Ionescu, el tan actual tema dels refugiats i –per descomptat– les desfetes familiars. Són alguns dels temes presents en històries que presenten títols com Propietat, Treball, Solidaritat o Compromís. Podria semblar un edifici fílmic sobre fonaments una mica febles, però és el contrari: denota una solidesa inusual tractant-se d’una òpera prima.
A això no és aliè el magnífic elenc d’intèrprets que van acceptar participar en un projecte que no estava exempt de riscos. En la seva descripció de la realitat i de l’elenc interpretatiu, la pel·lícula alterna català i castellà.
Els seus directors afirmen que “l’element comú entre tots els relats és que presenten personatges tancats en un interior familiar, ara hostil per a ells i de què es volen escapar”. Tot descrit en un to neorealista molt i molt mordaç.