Garcia de Gomar tanca la seva etapa al Palau amb una allau de 120 concerts
Lang Lang, Wang, Iontxeva, Bartoli o Jaroussky completen la temporada 2019-2020
Ha estat durant vuit temporades director artístic (adjunt) del Palau de la Música i ahir presentava l’última: 120 concerts, ni més ni menys, entre noms rutilants, projectes exquisits, efemèrides d’autors catalans i participacions il·lusionants de l’Orfeó i el Cor de Cambra. “Són massa, són massa”, admet l’imparable Víctor Garcia de Gomar, que a partir del setembre assumeix la direcció artística del Liceu.
A les exuberàncies de Palau100 d’aquest Any Beethoven que la sala va anunciar fa uns dies –“cinc de les millors batutes dirigiran els cors de la casa: Rattle, Mehta, Dudamel, McCreesh i Gardiner”, recordava ahir Simon Halsey– cal afegir-hi un festival Bach en què Lang Lang interpretarà les Variacions Goldberg, Angela Hewitt el Concert italià, Allisa Weilerstein les Suites per a violoncel, Jordi Savall l’Oratori de Nadal –per primera vegada exceptuant el concert del 1992 a Màlaga, quan no existia Le Concert des Nations–, i Philippe Herreweghe celebrarà els 50 anys del seu Collegium Vocale Gent amb la Passió segons sant Joan ilade sant Mateu en deu dies de diferència. Aquesta proposta i l’anterior són “vestits a mida” per al Palau, a qui li agrada fer encàrrecs irrepetibles. Com aquest Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, que fa tres anys i mig que es cou, ja que aplega solistes de la talla d’Isabelle Faust (violí), Jean-Guihen Queyras (violoncel) Pierre-Laurent Aimard (piano) i Jörg Widmann al clarinet.
Com ja és sabut, Widmann és un dels compositors convidats de la temporada. I l’altre és Joan Magrané (Reus, 1988), el jove que aviva la flama de l’òpera contemporània catalana i del qual s’estrenaran 15 obres, moltes per a veus, i tres d’escrites per a l’ocasió.
El cicle Palau Piano concentra recitals de Yuja Wang, Khatia Buniatishvili, Elisabeth Leonskaja, Alexandre Tharaud, Benjamin Grosvenor, Grigori Sokolov, Aleksandr Melnikov... I si parlem de veus, l’star system encara és més extrem: Cecilia Bartoli en concert amb Vivaldi; Philippe Jaroussky fa doblet amb recital de lieder i concert barroc; el jove Jakub Jozef Orlinski presenta Facce d’amore amb Il Pomo d’Oro; Sònia Iontxeva debuta no amb grans àries d’òpera sinó amb cançons de Verdi o Puccini; Núria Rial canta versos de Carner i un Händel amb Xavier Sabata, i també hi haurà Christian Gerhaher –col·laboració amb la Schubertíada–, Benjamin Apple, que protagonitza el primer concert del setembre amb Christian Bezuidenhout al fortepiano, o Mark Padmore, en Britten amb la Simfònica Camera Musicae.
En el clàssic diàleg amb altres arts –“una cosa fonamental per enriquir la teva perspectiva com a creador”, diu Magrané– el Palau apel·la al concepte de transformació com a eix de la temporada. “Ens interessa com la música canvia les persones”, diu Joan Oller, el director general de la casa, que xifra
El leitmotiv és la transformació, que aborden tres artistes visuals: Fontcuberta, Bill Viola i Perejaume
el pressupost en 3,1 milions. Per personalitzar aquest concepte de la transformació, tres artistes visuals que d’una o altra manera l’exploren: Joan Fontcuberta, amb la sèrie Trauma il·lustrant el llibre de temporada; Bill Viola, que tindrà un anit de 18 ha 1 h amb videoart al Liceu, la Pedrera i el Palau, i Perejaume, amb el taller de joves amb consciència profunda, a qui convida a reconeixe’s en la seva firma.