La recepta impossible
Els set tècnics rivals del Barça cuinen la poció ideal per derrotar el campió
Tots fan la mateixa cara de “...però què em demanes?”, però tots responen amb la millor de les intencions –algun s’estima més preservar la seva fórmula màgica– a la qüestió que La Vanguardia planteja als entrenadors dels set equips rivals del Barça a la Copa del Rei que avui comença en l’Alacant: “Quin és el taló d’Aquil·les del conjunt blaugrana?”, “Què recepten per derrotar el campió de les últimes cinc edicions consecutives, el dominador absolut en les competicions estatals?”.
Obre la confecció d’aquesta poció matagegants l’últim equip que va ser capaç d’esgarrapar un punt al Barça a la Lliga, el Logronyo, fa una setmana (28-28). Rubén Garabaya, el seu segon entrenador, no
aporta gaire substància: “T’ha d’anar tot de cara; per empatar ho vam haver de fer tot bé. Hi ha tàctiques –que no diré–, però la majoria no serveixen en el següent partit contra ells”. Ves per on.
En dona més pistes l’últim rival capaç de guanyar els blaugrana, el Fraikin Granollers, que entrena Antonio Rama. “Taló d’Aquil·les? No en té. Al Barça l’has d’enxampar un dia que pensi que no és el moment important de la temporada”, com els va passar a ells al Palau fa un any (el 13 d’abril, 28-29), “amb la Lliga ja guanyada, de baixada i pensant en altres coses”. A part d’això, el Granollers va haver de plantejar el partit com una guerra de guerrilles: “El Barça no està acostumat a lluitar minut a minut a la Lliga, i potser l’ansietat d’haver de guanyar sí o sí, i que siguis capaç de competir en cada parcial de cinc minuts, podria ser una debilitat per a ells. Així doncs, per guanyar al Palau no vam pensar en un partit sencer, sinó que cada parcial havia de ser tan poc negatiu com fos possible. Això ens va servir per distreure’ns del resultat fins al tram final”, explica Rama. I afegeix: “A escala tècnica això és molt complicat; quan les armes que tenen són millors que les teves, és molt difícil”.
Un dels equips que sempre han creat més dificultats al Barça és l’Ademar de Rafa Guijosa. El tècnic, membre del primer dream team de Valero, diu del punt feble del Barça: “És ell mateix; que tinguin un dia dolent, que no els surti res. És l’única manera. Per molt que vulguis donar-hi voltes tàcticament...”. Tot i així, el rival també juga. “Sempre que hem aconseguit acorralar-los ha estat perquè hem fet un grandíssim partit en defensa i el portem a un resultat baix. Hem d’anar cap a això, a ser perfectes en defensa i sorprendre’ls amb algun detallet que no t’explicaré”.
Pel Conca, segons el seu tècnic, Lidio Jiménez, la recepta anti-Barça implica que “la seva porteria no estigui gens bé, i intentar imposar el teu ritme; això significa defensar fort, intensitat, no perdre pilotes i creure’ns que podem guanyar-los, sortir a mort i no rendir-se abans de començar”. Déu-n’hi-do. El tècnic del Bidasoa, Jacobo Cuétara, redunda en la fe –“Creure’ns-ho”–, i intentar “estar a prop fins al final”, malgrat que en el format de Copa reserva la sorpresa al primer rival. Com César Montes, del Guadalajara: “Tenen més opcions els primers rivals”.
Així doncs, què hi diu el primer rival, el Puente Genil? Julián Ruiz recepta al seu equip “jugar amb alegria i facilitat”. Però amb això no n’hi ha prou. “Segur que té punts febles, la qüestió és tenir prou potencial per aprofitar-los”. Diu el veterà tècnic que “hi ha trams de partit en què el Barça en defensaporteria t’acomplexa i el seu contraatac et fa parcials que et van destrossant. Cal anar especialment amb compte de no regalar pilotes. I després tenir paciència: és una de les millors defenses del món, i no la faràs caure en dos moviments”.