García Márquez, el Nobel de Barcelona
El que més m’agrada és llegir, escriure i caminar (trànsit entre la primera cosa i la segona). Visc a la ciutat ideal per fer-ho, tal com es va comprovar dimecres a la presentació del Mapa Literari publicat per l’Ajuntament, en el marc de Barcelona, Ciutat de la literatura de la Unesco. Coordinats per Marina Espasa, Joan Safont i Víctor Fernández dedicaren tot un any a recopilar aquells espais que, d’una manera o una altra, ja formen part de la literatura. Des del restaurant Tramonti, on anava Cortázar, fins al Sándor, que freqüentava Gil de Biedma i davant del qual García Márquez aparcava el seu BMW, passant pel Giardinetto o el Carioca, on es trobaven Blai Bonet i Gabriel Ferrater, el mapa destaca també biblioteques, hotels i cementiris.
Amb un petit retrat, s’assenyala el lloc on nasqueren o visqueren els autors que ja no hi són (no és qüestió que els admiradors es presentin a casa de Juan Marsé o Quim Monzó per prendre el vermut). Dels altres, es marquen escenaris que surten als seus llibres. Safont va dir que han actuat com a detectius salvatges. Fins i tot la sogra de Fernández, Anna Maria Pagnotta, ha forAcompanyada mat part de la investigació. A La Central del Raval, plena, hi havia Maria Barbal, Sílvia Oliver (filla de Pere Quart), Victoria González Torralba (filla de Francisco González Ledesma), Luis Miguel Palomares (fill de Carmen Balcells), l’editora Pilar Beltran. Però hi ha una altra ciutat que no surt als mapes. És la Barcelona secreta que ha descobert Xavi Casinos, i que va presentar en una Jaimes també plena a vessar de gent, acompanyat de Miquel Molina. Publicat per Viena, el llibre recull les millors històries que revela a la secció de La
Vanguardia amb el mateix nom. Al públic hi havia Joan Francesc Marco, exdirector general del Liceu, Xavier Roig, i moltes persones que aportaren curiositats i nous llocs desconeguts que s’amaguen al nostre voltant. Alguns serien dignes de La noche
fenomenal, de Javier Pérez Andújar. La va presentar en una Taifa plena com un ou. I això que plovia, com a la mateixa novel·la (en què no para de fer-ho). Publicada per Anagrama, és en part un cant a l’amistat i un homenatge al fundador de la llibreria, José Batlló. No hi faltaren, doncs, els amics. Hi passaren Pedro Zarraluki, Emili Manzano, Juan Pablo Caja, altres col·laboradors d’aquell mític Saló de Lectura, com Víctor Amela i Jordi Obiols. També un cosí de l’autor, que mostrà a aquests dos darrers fotos de quan en Javier era petit, perquè va resultar ser amic de Llambrich, cosí al seu torn d’Obiols, amb família materna de Sant Adrià, que per fi té un lloc al mapa. Després d’una actuació de Tina Gil, Pérez Andújar va conversar amb Onliyú i Rubén Lardín. I diria que, al final, sortiren més persones de les que hi havien entrat.
Xavier Aldekoa també va omplir el CCCB amb Indestructibles (Península). I m’imagino que Gonzalo Maier devia omplir La Central, així com Mazen Maarouf la Biblioteca Sant Pau. Rafel Nadal omplí la Casa del Llibre amb El fill de l’italià .Isupòs que avui tornarà a omplir-se a les dotze amb la presentació d’ A mí
no me callan, de Pepe Rubianes (Alrevés), i a les sis amb Àngel Casas i
Carta d’una desassossegada (Quaderns Crema). De gom a gom estava l’Obaga durant la presentació de
Mare, d’Ada Castells. Tant, que calgué demanar cadires prestades als bars del voltant i als cinemes Girona. Hi vaig veure Eva Piquer, Marta Vives, Toni Puntí; Carme Lluveras venia del lliurament de la Medalla d’Or a Joaquim Maria Puyal. de la seva filla Anais, Najat el Hachmi s’emocionà una mica quan Castells també ho va fer: feia anys que treballava en aquest llibre per al qual, li explicà a David Castillo, s’ha “documentat tota la vida”. La seva primera idea era titular-lo Mare morta però, amb bon criteri, l’editora de La Campana, Isabel Martí, la feu canviar d’opinió. A primera fila, les germanes de l’autora escoltaven atentes, potser per supervisar que no inventàs més del compte. A la coberta hi ha una oca, perquè són bones guardianes,
El llibre de Pérez Andújar és en part un cant a l’amistat i un homenatge al fundador de Taifa, José Batlló
tenen mal caràcter i són divertides quan s’allunyen. Conclou Castells: “Com la meva mare”.
#quepesadaesmimadre és un dels hashtags utilitzats per l’advocada Belén Astorga. Divulga a les xarxes socials i el seu bloc personal els relats que escriu, sempre basats en la seva realitat quotidiana. Stonberg Editorial n’ha recopilat els millors a ¡Atención desayunos!, que compta amb il·lustracions de Clàudia Vives-Fierro. Al Cinco Club hi eren, entre d’altres, Gemma Torelló, Rafa del Castillo, Alex Vilallonga, Lázaro Rosa-Violán, Davin Winter, José María Morera, Pilar Vázquez, Pilar Pasamontes, Natalia Eyre, Jorge Subietas, Marc Ingla, Raimon Bundó, Antoni VivesFierro, Emi; Poppy Grijalbo passà a saludar. Esmorzaren a les set de la tarda amb cava, croissants, ensaïmades, canyes de xocolata i cafè Novell. Acompanyava les autores la prologuista del llibre, Anna R. Alós, una de les meves mestres en això de fer cròniques amb noms propis i convertir la feina en una diversió. És clar que divertir-se pot resultar esgotador; ella acaba d’aterrar d’una illa caribenya anomenada Anguilla on, sens dubte, es deu haver avorrit molt fent les tres coses.