El Govern central rebutja tota aliança amb l’independentisme
Celaá estableix distàncies amb Bildu, ERC i PDECat després del suport als decrets
oeEls socialistes eleven el to contra ERC i JxCat i donen per impossible el referèndum oeL’Executiu carrega contra Bildu després d’aprovar els seus decrets socials
Quan les travesses electorals es fixen més en els pactes posteriors que en els resultats de cada partit, hi ha aliances de què no interessa parlar. I això és el que li ha passat al Govern espanyol, que ha vist com les seves bones relacions amb els independentistes de Bildu, d’ERC i del PDECat per aprovar els decrets llei a la diputació permanent dijous passat se li han girat en contra i han servit de munició per atacar el PSOE i Pedro Sánchez.
Tot just 48 hores després d’obtenir el suport de Bildu, ERC i PDECat per aprovar els decrets, ara el Govern espanyol mira de desmarcar-se d’aquestes formacions, amb crítiques molt dures i un rebuig total i frontal dels seus plantejaments. Sobretot cap a Bildu, però també cap als independentistes catalans, mentre que amb els seus altres aliats menys conflictius en termes electorals, Podem i el PNB, no ha canviat res.
Les trucades per telèfon a l’única diputada que té Bildu al Congrés per persuadir-lo que votés a favor dels decrets llei –ja que el seu suport era necessari perquè fossin convalidats–, les va aprofitar la formació independentista basca per posar en evidència que Bildu no s’inhibeix de participar en la política espanyola i està disposat a arribar a acords amb Sánchez. Però aquestes trucades també van servir perquè el candidat del PP, Pablo Casado, retragués al president que hagués arribat a “un acord amb els de les pistoles”.
L’encarregada de deixar clar que el Govern espanyol i el PSOE no comparteixen els postulats dels partits independentistes va ser la ministra portaveu, Isabel Celaá, que es va basar en l’incident de dijous al Parlament basc –on un diputat de Bildu, Julen Arzuaga, va dir “nazis” a representants de la Policia i la Guàrdia Civil presents al ple que va aprovar una llei que reconeix les víctimes dels excessos policials– per desmarcar-se d’aquesta força política i marcar distàncies. “Aquelles paraules són del tot inacceptables per a qualsevol democràcia, i més quan hauria d’haver començat la intervenció demanant perdó pels crims d’ETA”, va dir la ministra, per a qui “Bildu encara té coses pendents a fer en la democràcia espanyola, entre d’altres demanar perdó per les més de 800 víctimes que va causar ETA”.
L’Executiu es va desmarcar dels independentistes catalans, d’ERC i de la candidatura de JxCat aprofitant els resultats del CEO, publicats ahir. També es va oposar a la suposada intenció del president de la Generalitat, Quim Torra, de crear una guàrdia pròpia que el protegeixi a ell i als expresidents, al marge de l’estructura orgànica dels Mossos. “Si és així, és aberrant”, va dir la ministra portaveu durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, perquè la policia “no ha de tenir filtres ideològics: ha de treballar complint la llei i no pas servint causes ideològiques”. Celaá també va recordar que “cap grup policial no pot treballar darrere perfils ideològics, sinó que tenen com a requeriment bàsic la neutralitat ideològica”.
Pel que fa als resultats del CEO (vg. la pàgina següent), que assenyalen que un 78% dels catalans advoquen pel dret a decidir, Celaá va subratllar que “el referèndum no és la solució”, perquè “no és un dret ni està previst a la Constitució”. A parer seu, és un procediment binari en què només es pot dir sí o no i no “arregla la complexitat de la societat”.
La ministra portaveu va recordar que els independentistes no han estat majoria en cap elecció, i va subratllar que els referèndums “divideixen i fracturen, i que la política ha de donar solucions, no pas generar problemes”. Per això el Govern espanyol opta per la pedagogia per explicar aquestes coses als catalans.
A L’ESQUERRA ABERTZALE “Encara té moltes coses a fer en la democràcia espanyola, com ara demanar perdó”
ALS SOBIRANISTES CATALANS “Un referèndum d’autodeterminació no és un dret ni és una solució”