Un Brexit inacabable.
La premier insisteix que Brussel·les posposi el Brexit fins al 30 de juny
Theresa May va demanar ahir a la UE d’ampliar al 30 de juny la pròrroga ja concedida, però alguns dirigents, com el francès Emmanuel Macron, s’hi resisteixen; a la imatge, tots dos en una pintada a París.
Els soferts, exhaustos i desesperats votants britànics s’han de preguntar si tenen com a primera ministra una persona o un holograma. A aquells que ja tenen una edat, May els recorda un antic disc de vinil de 33 revolucions per minut que s’ha ratllat amb el temps, o aquelles nines asexuades dels anys setanta que, si estiraves una corda que tenien a l’esquena, deien: “Em dic Cindy i vull ser la teva amiga”. Només que en aquest cas diu: “Em dic Theresa i vull el meu pla”.
La nina Theresa, com que és una mica més moderna, té dues frases pregravades, i si estires de la corda una segona vegada demana, amb aquella veu que se li va en els moments més inoportuns: “Em dic Theresa i vull una pròrroga fins al 30 de juny”. La Unió Europea ja li ha dit que no, que a tot estirar fins al 22 de maig i això si abans de divendres que ve s’aprova l’acord de Retirada (cosa que molt probablement no passarà), perquè altrament es plantejarien dubtes legals sobre la participació del Regne Unit en les eleccions europees, i es complicaria una agenda política ja per si sola complexa amb la immigració, la rebel·lia d’alguns països de l’est i l’auge dels populismes d’extrema dreta. Però ella, una vegada i una altra, ha tornat a sol·licitar el mateix que li va ser rebutjat en l’últim Consell. Està programada així.
May ha tornat a insistir en el dia 30 per no fer enfadar encara més ni els euroescèptics –pràcticament la meitat del seu Gabinet i la majoria del grup parlamentari tory, a punt de l’atac de nervis per les negociacions amb el líder laborista Jeremy Corbyn– ni els remainers, que aspiren a la celebració d’un segon referèndum. Els primers volen una sortida desordenada, els segons una pròrroga llarga que faci reset en el Brexit, com quan es bloqueja l’ordinador. Fins al 30 de juny seria una pròrroga intermèdia, que no agrada ningú però tampoc no provocaria la dimissió de pesos pesants amb la consegüent caiguda del govern. Un pedaç per anar tirant, que és el que fa la premier des de fa tres anys i el que exaspera alguns líders europeus, en especial el president francès Emmanuel Macron.
La conjuntura de May ha donat peu a nombroses comparacions amb obres de Shakespeare i pel·lícules de Hollywood com El motí
del Caine, en què el capità Quegg (Humphrey Bogart) és rellevat del comandament del seu vaixell per oficials joves que qüestionen el seu bon judici quan, havent-se ja comportat de manera erràtica durant un temps, envia el vaixell al mig d’un tifó al Pacífic. El seu segon li implora que canviï el rumb, però ell es queda paralitzat, desbordat pels esdeveniments, incapaç de prendre una decisió (els sona familiar?). Tancat a la seva cabina, el vaixell supera la tempesta i torna a port. Els amotinats són declarats innocents.
És probable que en el futur hi hagi una investigació de tot el procés del Brexit, des de la convocatòria del referèndum per David Cameron fins a la gestió del procés per Theresa May i el paper del Parlament, i que ningú no surti ben parat. Però no serà una cort marcial, i el jurat seran els votants quan arribi l’hora de les pròximes eleccions generals. Per això el líder laborista Jeremy Corbyn vol tenir bona cura que les negociacions proposades per Downing Street –ahir es va celebrar la tercera ronda, sense re
La premier encara creu que el seu pla pot ser aprovat si disposa d’unes setmanes més
El Labour lamenta la falta de flexibilitat de Downing Street i tem que l’estiguin utilitzant
sultats visibles– per buscar una sortida a la crisi no siguin més que un pretext perquè la responsabilitat del fiasco sigui compartida. El líder brexiter Jacob Rees-Mogg ha dit que si la Gran Bretanya continua a la UE, hauria “de boicotejar els pressupostos i causar la màxima disrupció possible”.
“May no ha donat indicis d’estar disposada a alterar les seves línies vermelles, no vol saber res del mercat únic o un segon referèndum, però en teoria totes les opcions estan sobre la taula –comenten fonts del Labour–. Bàsicament s’ha limitat a intentar convèncer-nos que el seu acord de Retirada equival ja a una unió duanera. La impressió és que està utilitzant el diàleg com una pantomima per continuar perdent temps i que el seu pla sigui aprovat a la desesperada en l’últim moment per evitar una sortida desordenada o una pròrroga llarga imposada per Brussel·les, ja veurem”.
Després de sol·licitar novament la pròrroga fins al 30 de juny, May es cobreix l’esquena per al cas probable que abans de la trobada europea de dijous que ve no hagin fructificat les negociacions amb Corbyn, ni el
Si la Gran Bretanya no surt de la UE, vol “causar la màxima disrupció possible”
“May utilitza el diàleg com una pantomima per continuar perdent temps”
Parlament hagi aprovat l’acord de Retirada o qualsevol altra opció per al Brexit. Continua reservant-se la possibilitat de plantejar als Comuns una sèrie de vots sobre diferents fórmules, inclòs el seu pla, però el temps se li tira a sobre.
“Vull que s’aprovi el meu pla”, diu l’holograma May. “Sol·licito una pròrroga fins al 30 de juny”, demana la nina Theresa. Al vell disc de vinil del Brexit, Nat King Cole no canta “Si Adelita se n’anés amb un altre”, més aviat “Si Anglaterra se n’anés amb un altre”.