José Luis de Augusto
ENGINYER I PILOT
Aquest enginyer aeronàutic ha aconseguit tornar a pilotar un avió, adaptat, després del greu accident que va tenir fa quatre anys i que el va deixar paraplègic. De Augusto obrirà una escola per a aviadors discapacitats.
“Aquell dia havíem de fer una de les últimes proves a l’A400M que s’havia de lliurar a Turquia setmanes més tard. Era un dissabte i l’enlairament va ser normal. Quan feia uns minuts que érem a l’aire, tres dels quatre motors van fallar. Els pilots van voler tornar a l’aeroport, però davant el perill que ens estavelléssim en un centre comercial ple de gent van mirar d’aterrar en un camp de cultiu”, recorda avui José Luis de Augusto, enginyer de vol en aquell gegantí avió militar, que Airbus acobla a Sevilla.
La desgràcia va fer que l’aeronau xoqués amb una línia elèctrica i es precipités a terra. Gairebé immediatament les flames van devorar l’avió. Dos ciclistes que passaven per la zona i un pagès es van abalançar a l’aparell posant en perill les seves vides. Miraculosament dos dels sis integrants de la tripulació, l’enginyer De Augusto i el mecànic Joaquín Muñoz, estaven vius, però amb greus ferides. Els altres quatre tripulants eren morts.
De Augusto va sobreviure, però es va fracturar cinc vèrtebres que van afectar el canal espinal i li van paralitzar les cames, sense possibilitat de recuperació. Condemnat a una cadira de rodes durant la resta de la seva vida. Va passar set mesos a l’hospital i set més en una unitat de rehabilitació i recuperació.
Quan fa quatre anys de l’accident, que va tenir lloc el maig del 2015, José Luis de Augusto ha vençut totes les dificultats, pròpies i alienes, i s’ha convertit des de fa un mes en el primer pilot paraplègic espanyol. Ningú no ho havia aconseguit abans, ni ningú s’ho havia proposat amb la tenacitat d’aquest jove enginyer, que farà 36 anys al juliol i que ha estat pare d’una nena fa un any.
“Jo em vaig desmaiar de seguida i em vaig despertar ja a l’hospital”, assenyala De Augusto a aquest diari. “Després vaig saber que algú m’havia arrossegat fora de l’avió”, assegura aquest apassionat de l’aviació que, a més de pilot, va voler estudiar enginyeria aeronàutica, “perquè això de ser pilot em quedava curt atesa la meva gran passió pels avions”. “Si haguessin fallat dos dels quatre motors hauríem pogut tornar i aterrar sense problemes. Qui s’hauria imaginat que es congelarien tres dels quatre motors? Fins i tot estadísticament era gairebé impensable que pogués passar”, recorda.
“L’accident em va canviar la vida, però el fet d’haver d’anar en una cadira de rodes no ha canviat la persona que era, els somnis que tenia. Ara ho faig des d’una altra perspectiva, com és lògic, però per què no em puc continuar divertint amb la meva passió per volar i ensenyar el que sé a altres persones en la meva situació? A l’aire soc lliure, no em sento un discapacitat”, assegura.
De Augusto havia perdut tota esperança de poder tornar a volar, però va passar el miracle. Els seus companys a Airbus li tenien una gran sorpresa preparada el dia que li van oferir una festa de comiat, després de la declaració d’invalidesa total. Un pilot paraplègic italià havia volat amb la seva avioneta des de Verona per parlar amb ell i ensenyar-li com ho havia aconseguit. “A Espanya hi ha una associació, Sillas Voladoras, on els discapacitats poden volar, però sense motor. Per a avions de motor només hi ha una associació de pilots discapacitats a Suïssa. A Itàlia hi ha en Paolo, el meu àngel, i a França una noia que a més fa piruetes”, explica amb admiració.
De mica en mica les peces van anar encaixant. El Real Aeroclub de Sevilla li va oferir una avioneta Piper PA-28-161 Warrior II d’un motor que, a més, es podia adaptar a les seves necessitats. Li van fer de franc un equip adaptat que bàsicament és un cilindre plegable amb què pot fer anar els pedals amb la mateixa mà amb què controla el motor.
Aconseguir el permís d’Aviació Civil va ser el més dur. “Lògicament abans de donar la llicència s’han de passar unes proves d’aptitud molt dures. Aptitud tècnica i aptituds físiques. Fins ara ningú no havia plantejat a les autoritats aeronàutiques una petició com la meva. Però si a Europa és possible, per què no ho hauria de ser a Espanya?”. José Luis de Augusto ha anat superant proves i exàmens en què ha demostrat a la pràctica que era capaç de pilotar l’avió.
Ara vol que en aquesta nova oportunitat que li ha ofert la vida pugui ajudar altres persones que passen per la seva situació. Crearà la primera escola de pilots discapacitats a Espanya, una iniciativa per a la qual ja disposa de l’interès de moltes persones. “Sento que s’ha invertit molt de temps i diners en la meva preparació i seria egoista que això m’ho quedés exclusivament per a mi. De manera que crearem aquesta escola, que serà sense ànim de lucre”, assegura.
Pilotar una de les etapes de la volta al món amb avió adaptat i volar en un aparell de la II Guerra Mundial en les commemoracions del Desembarcament de Normandia són els seus pròxims projectes. “Sense por, perquè les estadístiques diuen que la probabilitat de tenir dos accidents d’avió a la vida és molt baixa”, assenyala amb un somriure, mentre repeteix el que s’ha convertit en el lema de la seva vida: “Com menys barreres ens posem i ens posin, millor per a tothom”.
“L’accident em va canviar la vida, però anar en una cadira de rodes no ha canviat la persona que era”