Khalifa Hafter
GENERAL LIBI
El general Hafter, les milícies del qual controlen la part oriental de Líbia, marxa sobre Trípoli, seu de l’únic Govern reconegut per l’ONU, per aconseguir una posició d’avantatge de cara a la taula negociadora que s’ha de celebrar dimecres.
Al general Khalifa Hafter –autotitulat mariscal– li ha costat uns cinc anys d’arribar a Trípoli. Ahir va anunciar que les seves tropes són per fi a les portes de la capital líbia. No totes, perquè una avançada va arribar a 27 quilòmetres i va ser rebutjada per les milícies lleials al Govern d’Acord Nacional (GAN), les quals van dir haver capturat 145 soldats de Hafter i haver-se apoderat dels seus vehicles armats. Tot i això, el fet que la vigília l’ambiciós militar conquerís gairebé sense combatre la ciutat de Garyan, a 80 quilòmetres al sud de Trípoli, és un indicatiu de la posició de força que ha assolit.
D’això es tracta, ni més ni menys, perquè precisament dimecres va arribar a Trípoli el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, amb motiu dels preparatius d’una conferència nacional que ha de celebrar-se a la ciutat de Gadamés del 14 al 16 d’abril. Aquesta conferència, gestionada per l’enviat especial de l’ONU, Ghasam Salame, és un nou intent de posar d’acord el GAN, l’únic govern libi reconegut internacionalment, i el govern paral·lel de l’est del país, l’home fort del qual és Hafter. El mes passat, el cap del GAN, Fayez Sarraj, i Hafter es van veure a Abu Dhabi i van parlar (la discussió és incessant) de fórmules per compartir el poder. L’avantatge del militar és gran: algunes avaluacions de la situació indiquen que tindria en el seu poder fins al 77% del país, mentre que el GAN només en controla un 6,5%.
Hafter, que sol parlar de “purgar” Líbia, va ordenar dijous les seves tropes a marxar sobre Trípoli i entrar a la ciutat sense disparar excepte si troben resistència. En el discurs que fa des del 2014, tots els que no s’han afegit al seu anomenat Exèrcit Nacional Libi (ENL) són “terroristes”. El general de Bengasi va començar la seva campanya combatent les milícies islamistes de signe extremista, però a l’hora de la veritat n’ha inclòs algunes a les seves pròpies files. Això no li ha impedit vendre al món que ell és l’única esperança per a Líbia. Un altre aspecte important de la seva oferta és la promesa de posar fi al tràfic de migrants des del país.
Així, França i Itàlia donen suport a Hafter –almenys discretament– i obertament ho fan els seus grans valedors: Egipte, la Unió dels Emirats Àrabs i Aràbia Saudita. Els Estats Units mantenen un perfil baix i deixen el tema en mans d’aquests aliats àrabs, i el mateix fa Rússia, el suport de la qual també va obtenir Hafter en el passat.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, es declara “inquiet” després de veure’s amb el militar
De portes enfora, russos, europeus i àrabs es mostren “preocupats” per l’amenaça del mariscal sobre Trípoli, i això ha portat la Gran Bretanya a demanar una reunió urgent del Consell de Seguretat, mentre Guterres, que havia passat el dia anterior visitant un centre d’internament –o presó– de migrants a Trípoli, va volar a Bengasi per parlar amb Hafter. El militar li va reiterar la voluntat d’ocupar Trípoli i Guterres es va manifestar “profundament inquiet”. El dèbil GAN, que no té un exèrcit propi sinó milícies associades, va declarar l’estat d’alerta a Trípoli, i la poderosa milícia de Misrata es va disposar a reforçar la capital líbia.