Educació emocional
Sandra Barneda destaca la importància d’incloure en els plans d’estudi assignatures que abordin la intel·ligència emocional com a part d’un model integral d’aprenentatge: “L’educació ha de preparar per a la vida i si no s’aprenen a gestionar les pròpies emocions i a interpretar les alienes, no hi ha desenvolupament humà. Lluny de les assignatures estanques, la vida flueix, i el camí del benestar no és cap altre que una educació
flow (fluida)”.
Als anys noranta, Daniel Goleman ens va obrir a milions de persones l’horitzó de la desconeguda intel·ligència emocional –“és la capacitat de reconèixer sentiments propis i l’habilitat de gestionar-los”–. El seu llibre best-seller va revolucionar el concepte d’intel·ligència i va donar a les emocions el lloc destacat que mereixen per assolir la plenitud i l’equilibri desitjats. Després de tots aquests anys, a Espanya l’assignatura d’educació emocional s’imparteix a les Canàries com a matèria obligatòria des de fa cinc anys, seguint els exemples del Regne Unit i Malta.
En l’aprovació de la Lomce el 2013, es va permetre a les comunitats incloure en els seus programes acadèmics assignatures de lliure configuració. A Catalunya sumen desenes els centres que practiquen la coneguda renovació pedagògica on també s’ensenya a viure. Tots plegats aposten per l’aprenentatge global, conscients que des de la infantesa es gesta la base per saber gestionar les emocions. L’OCDE ja treballa en la inclusió de l’educació emocional com a assignatura avaluable, a més de les matemàtiques o la geografia. Dins del projecte conegut com a Global Competence s’ha estudiat
amb base científica com l’estat emocional afecta l’aprenentatge i s’ha vist la necessitat de començar a ampliar la manera d’ensenyar i no focalitzar-la només en el contingut. Els impredictibles canvis tecnològics i socials sacsegen a una velocitat vertiginosa la societat global i obliguen a replantejar-se l’educació com a font d’integració i assimilació de la transformació permanent: “Per saber navegar en aquesta incertesa permanent, els nens –diu l’informe The future and education on skills de l’OCDE– necessiten desenvolupar curiositat, imaginació, resiliència i l’autoregulació”. Des d’aquest 2019 l’OCDE ha marcat el full de ruta cap a un altre tipus d’educació més integradora dels canvis socials, allunyada dels models estàtics que imperen a les nostres escoles. El Govern canari, que fa un lustre que imparteix l’educació intel·ligent amb resultats òptims per a l’augment de la tolerància i la comprensió vers l’altre dels nens, pressiona el Govern central perquè sigui inclosa en la modificació de la Lomce que el PSOE desenvolupa.
Noranta minuts de classe d’educació emocional a la setmana per oferir finalment les eines necessàries per gestionar conflictes, adversitats i situacions inesperades. Noranta minuts que poden ajudar a millorar els índexs de fracàs escolar i l’assimilació de coneixements. Ja ho pressuposava Aristòtil a l’Ètica a Nicòmac: “Qualsevol es pot posar furiós... Això és fàcil. Però estar furiós amb la persona correcta, en la intensitat correcta, en el moment correcte, pel motiu correcte i de la manera correcta... Això no és fàcil”. Està demostrat que el coeficient intel·lectual podria aportar tan sols un vint per cent dels factors determinants de l’èxit, és inqüestionable que l’aprenentatge en la resta de les intel·ligències ens habilita per a un futur molt més enriquidor i estable.
L’educació ha de preparar per a la vida i si no s’aprenen a gestionar les pròpies emocions i a interpretar les alienes, no hi ha desenvolupament humà. Lluny de les assignatures estanques, la vida flueix, i el camí del benestar no és cap altre que una educació flow (fluida).
L’educació emocional ofereix les eines necessàries per gestionar conflictes, adversitats i situacions inesperades