Els temes del dia
El ball de pròrrogues proposades per Londres i Brussel·les per materialitzar la sortida del Regne Unit de la UE, i la irrupció del debat sobre l’eutanàsia a la precampanya.
Com si es tractés d’un concurs de màgia entre Londres i Brussel·les, a veure qui aconsegueix el truc més enlluernador, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es va treure ahir un nou conill del barret i va proposar al Regne Unit una pròrroga flexible de dotze mesos per a l’aplicació del Brexit, amb la possibilitat de sortir de la Unió Europea en qualsevol moment si s’arriba a un acord i el Parlament britànic el ratifica. Gairebé alhora la primera ministra britànica, Theresa May, li responia amb una carta en què demana que aquest ajornament sigui només fins al 30 de juny.
Tusk sempre ha estat partidari d’oferir a Londres una pròrroga llarga per implementar la seva sortida de la UE, una oferta que no és compartida per tots els països membres per entendre que l’únic que s’aconsegueix és prolongar l’actual període d’incertesa respecte de les veritables intencions del Regne Unit, un país que vol anar-se’n de la Unió però que fins que ho faci continuarà tenint plens drets com a Estat membre i podria participar en decisions transcendentals per al futur comunitari malgrat no voler formar part del club.
La proposta del president del Consell Europeu –que no ha agradat gens al sector tory més euroescèptic– suposa, a més, que la Gran Bretanya hauria de participar en les eleccions europees del maig, cosa que May sempre havia descartat per la mateixa raó que assenyalàvem més amunt: no té sentit votar per elegir unes institucions de les quals vols marxar. Per això la premier insisteix a voler pactar un calendari que li permeti abandonar la UE sense haver de participar en els comicis europeus previstos del 23 al 26 de maig, encara que ja ha deixat la porta oberta a haver de ferho si la Gran Bretanya no se n’ha anat abans.
L’oferta de Tusk a May ha de ser aprovada pels líders de
la UE en la seva trobada de la setmana vinent, en la qual la primera ministra exposarà els seus plans, que aquesta setmana està intentant pactar amb el líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, en vista de la falta de suport en les seves pròpies files conservadores.
Les primeres respostes europees a l’oferta de Tusk d’una pròrroga llarga flexible no han estat de suport a la mesura. França i Holanda veuen prematur parlar d’una altra extensió del Brexit; el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, supedita la concessió al fet que els Comuns aprovin l’acord de sortida abans del dia 12, i el negociador Michel Barnier s’ha expressat en la mateixa línia. Altres capitals europees defensen mantenir la línia dura i temen que una pròrroga llarga deixi el Brexit encallat en l’agenda europea. La proposta de Tusk –si els Vint-i-set l’aprovessin– deixaria també la porta oberta a la possibilitat d’un segon referèndum abans d’un any.
May ja va demanar el mes passat una extensió de l’article 50 fins al 30 de juny, petició que li va ser rebutjada. Ara hi torna a insistir malgrat no haver aconseguit fins avui cap avenç que faci que la UE pugui canviar d’opinió. Durant el temps de la pròrroga, la Unió només acceptarà modificar la declaració política –l’acord de Retirada és intocable– que fixa les futures relacions entre Londres i Brussel·les i que permetria, per exemple, incloure la unió duanera com demana el líder de l’oposició laborista.
La pilota torna a ser a Brussel·les, però l’últim cop ja li va donar una puntada de peu llançant-la fora del terreny de joc. El Consell Europeu del 10 d’abril ha de decidir si accepta la petició de May, dona el vistiplau a l’oferta de Tusk o deixa les coses com estan, amb el dia 12 com a data límit. Però amb tot el que s’ha vist fins ara, que ningú no descarti un nou truc d’última hora. Brexit, la història interminable.