Edredó nupcial
El cobrellit creat per Miralda per al casament de Colom amb l’estàtua de la Llibertat podria exhibir-se de manera permanent al MNAC
El MNAC exhibeix el cobrellit del casament entre Colom i l’estàtua de la Llibertat creat per Antoni Miralda.
El 1992, Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va casar al desert de Las Vegas les estàtues de Colom de Barcelona i la de la Llibertat de Nova York. Els preparatius de l’esdeveniment, conegut com a Honeymoon Project, van durar sis anys i van comptar amb la participació de ciutats de diversos continents. Hi va haver cartes d’amor, banquet, viatge de nuvis i també un aixovar de núvia. Tot a mida natural: la sabata góndola (que va fer el Sindicat de Sabaters de Venècia), l’anell i el vestit de casament, la camisa de dormir, les mitges... Per al cobrellit de la seva primera nit d’amor, l’artista es va inspirar en l’Agnus Dei de Sant Climent de Taüll: l’anyell de Déu, proveït de set ulls segons la descripció de l’Apocalipsi.
Aquella vànova gegantina –havia de fer 20 m. x 20 m., però es va haver de reduir a 18 m x 15 m perquè pogués desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York) va arribar al MNAC el 2001 amb motiu de l’exposició Agnus Dei. L’art romànic i els artistes del segle XX. Noranta persones, acompanyades per una banda de música, la van portar en processó laica des de les torres venecianes de la plaça Espanya
fins al museu, on va quedar penjada a la gran Sala Oval. Després d’anys d’ostracisme a les reserves del museu, ha tornat per uns dies en aquell mateix espai –només fins diumenge– tot i que la direcció del museu estudia la possibilitat que entri a formar part de la vida diària de la seva “plaça pública”, com al seu dia es va pensar per al Mitjó de Tàpies.
“És la primera vegada que en aquesta sala hi ha una obra de la seva escala. M’agradaria que el públic la pogués veure de manera permanent”, va assenyalar ahir Pepe Serra durant la presentació de
Peccata Mundi, instal·lació en què a més de l’Anyell de l’Apocalipsi es mostra una selecció de dibuixos i documents audiovisuals de l’Honeymoon Project, entre ells un vídeo de la desfilada novaiorquesa. Miralda confronta la seva obra amb l’orgue (l’instrument va deixar de funcionar als anys cinquanta però ara torna a sonar de manera simbòlica). “Dues peces que s’assemblen, són gairebé bessones”, diu Miralda. Entre l’una i l’altra, l’últim premi Velázquez ha disposat set taules amb taulers on es llegeixen missatges de pau.
També les receptes del còctel i de les set salses del receptari medieval que acompanyaran el be que avui es rostirà des de primera hora del matí a l’entrada del museu i que, com si es tractés del miracle dels pans i els peixos, donarà menjar a 300 comensals (reserves a través del web del museu). Serà un dels punts culminants d’una cerimònia-performance on hi haurà una ofrena simbòlica a l’Agnus Dei de Taüll, actuacions musicals a càrrec de dues formacions del Conservatori del Liceu i, a la clausura, un recital del contratenor Jordi Domènech.