Tusk planteja una pròrroga flexible d’un any que França veu “prematura” Els 27 desconfien del comportament de Londres durant aquesta prolongació
El laboratori del Brexit ha creat un altre neologisme per descriure les opcions que hi ha sobre la taula per donar una sortida a un procés perillosament encallat. Aquesta vegada es tracta de la flextension, l’extensió flexible que planteja Donald Tusk, el president del Consell Europeu, una pròrroga d’un any però amb la particularitat que no és indispensable esgotar-la fins al final. Es podrà interrompre en qualsevol moment. “Quan estiguin a punt per sortir, podran sortir”, van indicar fonts europees oferint així a Londres un marge més ampli d’autonomia per facilitar la seva acceptació.
La idea es va gestar en una llarga discussió que va mantenir dijous el gabinet de Donald Tusk, i que incideix en una alternativa, la de la pròrroga llarga, de la qual el president del Consell Europeu s’ha convertit en el seu apòstol més actiu. Ja la va plantejar públicament en dues ocasions al llarg d’aquest procés i ara, en el tram final per a la trobada decisiva de dimecres vinent, li ha fixat durada exacta, 12 mesos, i encara més important, també flexibilitat.
Amb aquesta fórmula, Tusk considera que s’eliminaria l’element més disruptiu, aquest continu estar al caire de l’abisme, i s’aconseguiria assolir un escenari de certesa, almenys durant un any. La proposta de Tusk es va filtrar poques hores abans que li arribés la carta formal en la qual la primera ministra britànica, Theresa May, sol·licita novament una pròrroga fins al 30 de juny, però aquesta vegada amb una diferència, la seva disposició a convocar eleccions al Parlament Europeu.
La possibilitat d’acceptar una llarga extensió ha estat rebuda pels 27 amb divisió d’opinions. Hi ha bastants països, tot i que no està clar que arribin a una majoria, disposats a estudiar la proposta, mentre que d’altres, amb França al capdavant, s’hi oposen per evitar que la Unió Europea acabi convertida en ostatge del Regne Unit, segons l’expressió que va utilitzar el president Macron aquest dimarts. Ahir mateix, fonts pròximes al president francès insistien que “evocar una pròrroga és una mica prematur”, perquè encara s’espera que des de Londres arribi un “pla creïble”. Hi ha un gran obstacle a la pròrroga llarga, la desconfiança del comportament del Regne Unit mentre encara sigui membre de ple dret però ja enfocant la sortida. “Com es garanteix que el Regne Unit mentre estigui en les institucions no bloquegi les decisions?”, es pregunta una font europea. I la resposta és que jurídicament no hi ha blindatge possible, només es pot explicar amb algun tipus de compromís polític i fiar-lo a la seva bona voluntat.
En aquest sentit, la provocació del diputat tory obertament euroescèptic, Jacob Rees-Mogg, no ha passat desapercebuda a Brussel·les. “Si una pròrroga llarga ens deixa encallats a la UE podrem mostrarnos tan difícils com sigui possible, podrem bloquejar qualsevol augment del pressupost i els projectes integracionistes de Macron”, va escriure a Twitter aquest activista pro-Brexit.
En tot cas, la posició oficial de la UE és d’“expectació prudent”, en paraules expressades per un diplomàtic. Esperar a veure quines propostes, raons i garanties presenta May.
“Expectació prudent” a Brussel·les en espera que May presenti les seves propostes, raons i garanties