El despertar populista
Poques hores després que Marie Le Pen i Matteo Salvini enllestissin a París l’infantament d’una mena d’internacional populista, suma variada que té com a argamassa existencial l’intent d’esfonsar els fonaments de la Unió Europea, al Cercle del Liceu de Barcelona l’assagista Valentí Puig, el portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, i l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec van analitzar l’origen, les causes i les conseqüències del despertar de l’extremisme polític al Vell Continent.
Qualificat per Puig com un routier d’Europa per les seves tres dècades d’experiència al laberint burocràtic de Brussel·les, Duch va advertir del procés d’involució que viuen les democràcies europees amb el repunt de les formacions populistes. Un fenomen gens nou –“sempre han existit partits així”– però que gràcies a les noves tecnologies, autopistes per on circulen a velocitat sideral postveritats manufacturades en recòndits locals amb retrats de Bannon i Putin, resulten molt més perillosos i decisius en les eleccions.
“La rebel·lió de les masses que va explicar Ortega ha passat del carrer a internet”, va apuntar Puig, preocupat per una “acceleració de la informació” de conseqüències polítiques i socials que encara no hem pogut ni intuir.
Ruiz-Domènec va insistir a treure la condició de novetat a un populisme que “ha tingut moltes màscares al llarg de la història”. Sobre la situació actual, en la qual l’“esquerra i la dreta reaccionàries amenacen Europa”, va considerar que en el seu origen hi ha la crisi econòmica del 2008, però també la inhibició de la Casa Blanca davant l’atac de Rússia a Geòrgia –símptoma de la nova estratègia expansionista de Moscou– que va provocar que països com Hongria o Polònia, referents avui de la marea populista, se sentissin abandonats pels EUA i Europa. Una sensació de desemparament, amb el record encara del terror soviètic, que va influir en el decantament d’aquests dos països cap a un nacionalisme extrem.
“La solució és una Europa més unida, qui digui el contrari és que no coneix la nostra història”, va assenyalar Ruiz-Domènec.
Des d’aquesta mateixa convicció, Duch va cridar a anar en massa a votar el 26 de maig i va aportar optimisme amb una dada que desmunta postveritats: el 68% dels europeus diu que se sent feliç de pertànyer a la Unió Europea.