El vigilant contra la corrupció
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que va presidir el TSJC, és un gran aficionat a la muntanya i a les excursions amb raquetes de neu
Si es perd, a Miguel Ángel Gimeno (Binéfar, 1950) caldrà buscar-lo a la vall de Benasc; si és a l’estiu, amb botes de muntanya, i a l’hivern, amb raquetes de neu, que és el substitut que ha trobat a la pràctica de l’esquí alpí, per evitar cues al telecadira i allunyar el risc de lesions. Nascut a la Franja, a la part baixa del Pirineu d’Osca, la muntanya és una vàlvula d’escapament per a qui va exercir com a magistrat durant més de trenta anys i va presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (2010-2015), i que des del 2016 dirigeix l’Oficina Antifrau, un ens que s’encarrega de prevenir i detectar possibles casos de corrupció a les administracions públiques de Catalunya i que va ser pioner a l’Estat, fa una dècada.
Gimeno es va fer càrrec d’aquest organisme dependent del Parlament després del cessament fulminant de l’anterior director, arran d’unes converses en què suposadament maniobrava amb el llavors ministre de l’Interior contra el procés sobiranista. Des que va prendre possessió, va situar entre els seus principals objectius recuperar la confiança dels catalans en la institució. “Vam passar comptes i avui l’Oficina torna a tenir el respecte dels ciutadans. La prova és que rebem més denúncies que mai, l’any passat en van ser més de 200 i aquest any ja en tenim 80”, detalla.
Va passar la seva infantesa i joventut a mig camí entre Osca i Lleida, entre el castellà de casa i el català al carrer. Als 17 anys, ja era mestre i va treballar un any a una escola de Lleida, però se sentia atret pels debats argumentatius. Va demanar una beca per cursar el batxillerat superior i estudiar Dret i l’hi van donar a un col·legi de dominics de Còrdova, on va estar un any intern, explica.
“A la tornada me’n vaig anar a Barcelona, que per a mi era la llibertat, i vaig viure en un pis d’estudiants”, riu. Era el 1970. A la facultat de Dret va participar activament en els moviments estudiantils contra el franquisme i quan va acabar la carrera va exercir
Li agrada l’òpera, el pop i el rock, i assisteix a una tertúlia literària amb un grup en què la majoria són juristes
d’advocat laboralista al despatx de Xavier Fina i Montserrat Avilés, l’epicentre de les lluites populars de la ciutat, que assessorava els comitès d’empresa de les grans firmes, com ara Seat, Olivetti o les tèxtils.
Aquells anys hi va haver moviment d’advocats, des de despatxos progressistes a la judicatura, pel quart torn o per oposicions, pensant que tindrien més oportunitats de protegir els drets laborals. Gimeno admet que es podria incloure en aquest grup.
Va deixar el despatx als vuitanta per estudiar oposicions a jutge, i el 1983 va començar a exercir, al Prat, després a Badalona, a l’Hospitalet i a Barcelona, on va començar la seva especialització en l’àmbit penal, i el 1993 va ingressar a l’Audiència de Barcelona.
El 2010 va ser elegit president del TSJC, màxima instància jurisdiccional a Catalunya, però acabat el mandat de cinc anys no va ser renovat pel Consell General del Poder Judicial, que preferia un president conservador per al tribunal que tenia entre mans la querella contra l’expresident Artur Mas pel 9-N. L’associació progressista Jutges per a la Democràcia, a què Gimeno s’havia afiliat el 1984 i de la qual va ser portaveu, ja havia denunciat “maniobres” per apartarlo del càrrec si no es plegava “a determinats interessos partidistes”.
“Esclar que enyoro ser jutge, ho he estat tota la vida; ara m’he hagut d’adaptar a una altra realitat, que té hi punts de contacte però no és l’àmbit judicial i de vegades penso ‘jo aniria per aquí’, però no puc”, detalla, amb referència a les limitacions de l’Oficina Antifrau, que no té poder sancionador i, si detecta indicis de delicte, ha de passar el cas a la Fiscalia.
Però prefereix posar l’accent en la prevenció. “Faig de Jepet Grill, algú ha d’estar insistint”, fa broma. Amb un pressupost anual de 5,3 milions i una cinquantena d’empleats, l’entitat té experiència en anàlisi i definició de riscos i en plans d’integritat, amb la idea que si algú es desvia saltin les alarmes. Dimecres, en la seva compareixença al Parlament, Gimeno va reclamar un “pla estratègic de lluita contra la corrupció”, que, va advertir, “no està controlada”, i va aconsellar professionalitzar l’Administració i millorar la contractació pública.
És aficionat a l’òpera i té un abonament al Liceu, però a casa es decanta pel pop o rock, segons l’ànim. Està casat amb una professional de l’àmbit de la psicologia i tenen dos fills en la vintena.
I una vegada cada dos mesos, des de fa anys, assisteix a una tertúlia literaria amb un grup en què hi ha majoria de juristes. De fet, quan es van començar a reunir, el dret era la matèria central –havien abordat, per exemple, com s’havia de tractar amb dignitat algú en una sentència que no li serà favorable–. Però ja fa temps que es dediquen a la “literatura pura i dura”, fa broma, i comenten llibres com ara Ordesa, de Manuel Vilas, o Taxi ,de Carlos Zanón, entre els últims.
I que ningú no es confongui. Encara que lluiti contra la corrupció, no llegeix novel·la negra. I això que a casa, subratlla, té una veritable col·lecció d’autors nòrdics d’aquest gènere, el preferit de la seva dona.