El ‘blackface’ a la Grècia clàssica
La setmana passada s’havia de representar a París, a l’amfiteatre Richelieu de la Sorbona, una obra d’Èsquil, Les suplicants. No va poder ser. El rectorat ha emès un comunicat on explica els motius de la suspensió: uns individus que acusaven la posada en escena de racista van impedir per la força que els actors entressin a preparar-se per a la funció, i van mantenir fora el públic. Al setmanari Le Point, Philippe Brunet, director de l’obra i professor de Grec Antic a la Universitat de Rouen, s’esplaia: “Part de la troupe ha estat segrestada per uns excitats que hi han anat per buscar brega”. Els exaltats a què Brunet es refereix són una cinquantena de membres de la Lliga de Defensa Negra Africana, la Brigada Antinegrofòbia i el Consell de les Associacions Negres, que durant dies havien demanat per la xarxa el boicot a aquesta obra.
El problema són les màscares i els maquillatges que porten els actors. Que a les obres dramàtiques de la Grècia clàssica els actors portaven màscares és cosa prou sabuda. I que també es maquillaven el to de la pell. Però als que van impedir la representació no els
agrada que alguns d’aquests maquillatges i aquestes màscares siguin negres. La polèmica sobre el blackface – l’emmascarament d’actors blancs per fer que semblin negres– està de plena actualitat. Philippe Brunet, que és al capdavant d’aquesta companyia teatral que es diu Démodocos i està especialitzada a dur als escenaris obres de teatre grec clàssic, està indignat: “És un menyspreu total. No he pas maquillat així els meus actors per fer befa dels negres, sinó al contrari, per mostrar la influencia de l’Àfrica sobre la Grècia antiga. Sabem que les estàtues gregues estaven pintades. Maquillant els personatges, m’inscric en aquesta tradició”. Proclama que el teatre és “el lloc de la metamorfosi”. Que, a Antígona ,fa que els papers femenins els interpretin homes. Que, el 2013, a Les bacants d’Eurípides va fer que les actrius portessin màscares “lleugerament bronzejades, perquè se suposa que els personatges venen de Líbia”. Que a Niamey ha fet que els personatges d’Els perses –perses com el títol indica– els interpretessin nigerins, i que l’última vegada que va muntar aquesta obra, l’actriu que feia de reina persa “era negra i portava una màscara blanca”.
Èsquil no podia calcular que, dos mil·lennis i mig després, un concepte com el blackface, inimaginable aleshores, cauria damunt de les seves obres. Però, com que fa malves des d’aleshores, tot això que s’estalvia. Philippe Brunet ho té més fotut, encara que les seves justificacions siguin històricament i teatralment raonables. Però fins i tot les ciutats refractàries a fer que el rei Baltasar de les cavalcades l’interpreti un negre de debò –i no un blanc embetumat– han acabat per deixar de banda l’apel·lació a les tradicions i han acceptat que es tracta d’un pas inevitable, encara que haver donat el braç a tòrcer els hagi fracturat cúbit i radi i ara el duguin enguixat i en cabestrell.
No s’ha pogut representar a París un muntatge de ‘Les suplicants’ d’Èsquil, per racista