Colau i el seu ‘superpower’
Ada. Aquest article és només FYI1. No pretenc que siguem BFF2. Entén-me. Aquesta modesta periodista només està fent exercicis d’escalfament per ser tan viral i donar guerra com qui més a la selva del clickbait en què tu aspires a ser la p. ama. Abans, un periodista era el que escrivia. Ara, a més, és allò que li cliquen o els likes que donen al que escriu. Abans, un polític era una persona que es dedicava a la política. Ara..., massa bé no ho sabem, tot i que sí que sembla evident que ara un polític també és allò que li cliquen o els likes que reben els seus vídeos!
(El lector sabrà perdonar el meu llenguatge. Un dia és un dia, i si cal estar a tope de power, doncs s’hi està i punt.)
Mira, Ada. És que he vist el vídeo que has penjat al YouTube aquesta setmana per a la precampanya electoral i he al·lucinat. Deu ser que estic molt hater3 últimament, ho sento, però he pensat que t’havia de fotre canya. Entre altres coses i com t’anava explicant, perquè això va així ara. Sembla que per triomfar al món del 2.0 i aconseguir una GG4, has de ser o anti alguna cosa o molt pro alguna cosa, i fixa’t, que jo soc molt però que molt antibestieses. Ves per on.
Amb tot l’afecte et dic que algú t’ha aconsellat malament. No, Ada, no sembla que aquesta sigui la via per arribar als votants joves, si no és que al Congrés es tornen tots bojos i canvien la llei electoral perquè puguin votar els preadolescents. Si t’hi poses, almenys fes-ho bé. Aquests 4:25 minuts que apareixes com a tieta enrotllada no et fan cap favor, més aviat el contrari, encara que hi hagi qui s’hagi LMAO5 amb els teus memes. Ah, i mai, mai de la vida no facis servir guai, porfi o mola, sona carca que et mors.
By the way, si volies parlar als millennials del fracàs de la manifestació que van muntar aquests “rancis” de Vox dissabte passat a Barcelona, si pretenies fer una rebequeria perquè –i faig servir les teves mateixes paraules– aquell “tros” d’“acte brutal” alternatiu que vas muntar amb els teus no va sortir als diaris, hauries d’haver buscat una altra fórmula menys ridícula.
Llançar vídeos en campanya electoral és més vell que l’anar a peu. O sigui, que si vols aconseguir6 molts RT necessitaràs tenir molt de swang . De part de les meves filles adolescents: una no neix amb swang, sinó que se’l fa. Que cal pencar. Passa com amb les selfies, que a segons quines edats costa un ull de la cara que surtin bé. Que tu no ets ElRubius per molt que vagis fent ganyotes divertides o parlant de la “gent superpower” que simpatitza amb el teu partit.
Al YouTube hi ha un fotimer de tutorials. Baixa-te’ls i t’asseguraràs aquest “nivell high ”de què parles per a una pròxima vegada, si n’hi ha. Com que aniràs molt enfeinadeta amb la precampanya i tot el rotllo de l’oposició, puc enviar-te els enllaços per whats en privat, ASAP7.
De res, tia.
1. FYI: és del teu interès (for your information); 2. BFF: millor amiga (best friend forever); 3. hater: molt crític. 4. GG: bona jugada (good game); 5. LMAO: literalment, trencar-se el cul de riure (laughing my ass off); 6. swang: estil; 7. ASAP: tan aviat com sigui possible (as soon as possible).