Barcelona redescobreix el fallit tramvia subterrani del Raval
Unes obres a Nou de la Rambla troben els túnels inacabats d’abans de la Guerra Civil
El subsòl de Barcelona amaga gran part de la llarga història de la ciutat, la de temps remots i també la d’èpoques més recents. Arran de les tasques per instal·lar una xarxa de recollida pneumàtica d’escombraries a la zona sud del Raval s’ha trobat, inesperadament, el túnel inacabat d’una línia de tramvia subterrani que havia d’unir, sota el carrer Nou de la Rambla, l’estació de Liceu del metro amb la inferior del Funicular de Montjuïc, al Paral·lel. El projecte, que al seu dia va ser molt discutit –principalment per raons de seguretat, però també per queixes de comercials i veïns, com també per contratemps financers i burocràtics–, es va gestar el 1926 amb l’objectiu d’accedir a Montjuïc, on tindria lloc l’Exposició Internacional del 1929. Es va començar a executar el 1930 i es va abandonar abans de la Guerra Civil. Alguns veïns estaven assabentats de l’existència de les galeries. Ara, després del descobriment, el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament les ha documentades.
Els treballs arqueològics en aquesta zona, dirigits per Walter Alegría, de Global Geomàtica, també han trobat restes urbanístiques d’aquesta àrea de Ciutat Vella dels segles XVII i XVIII. La troballa més destacada, però, és la del fallit ferrocarril. “És la primera vegada que ens trobem una estructura d’aquesta mida sota un carrer”, explica l’arqueòleg municipal Xavier Maese. “El més habitual –continua– és descobrir refugis de la guerra, que són més petits”. En un primer moment no van saber què era, però el districte va advertir que es podia tractar d’una galeria del tren nonat, que apareix documentat als arxius de l’Ajuntament.
Els espais perforats van per sota del nivell freàtic, per la qual cosa estan inundats. Això ha requerit la col·laboració, a més de la unitat de subsòl dels Mossos d’Esquadra, de la subaquàtica. La presència d’aigua, que avui arriba a una altura de tres metres, va complicar les tasques de construcció. Per aquesta raó la primera cambra que s’ha trobat, el pou d’atac en l’execució del túnel, està encofrada amb una capa de 80 centímetres d’espessor. Aquest espai va per sota el carrer de l’Est, al punt mitjà del traçat. Arriba a una profunditat de 12,5 m i té una secció de 3,5 m per 2,5 m. Conserva gran part de les escales de fusta d’accés, que van en ziga-zaga per una de les parets laterals, i dues bigues de ferro verticals de grans dimensions que feia servir un muntacàrregues. Tot seguit hi ha una connexió, de 2,5 metres de llarg per dos d’ample i 3,5 d’alt. I, finalment, un tram del que havia de ser el túnel ferroviari de només cinc metres, excavat en mina i des d’on s’havia de perforar cap a una banda i l’altra. Les tasques es van aturar el 1933 i l’accés des del carrer es va tapar.
Una de les particularitats d’aquesta infraestructura inacabada, que havia de recórrer mig quilòmetre de Nou de la Rambla (en aquella època, carrer Conde del Asalto), és que s’havia de perforar amb una tuneladora d’escut, un sistema llavors poc habitual, que permet fer la galeria amb seguretat sense haver d’obrir una rasa a la superfície i revestir les parets a mesura que s’avança. Per aquesta raó
l’espai resultant era circular, de 5,80 m de diàmetre, prou per posarhi l’única via prevista per al tren, que havia de ser de petites dimensions i d’un sol cotxe –per això es pot considerar un tramvia–. La perforadora no es va arribar a fer servir, i la gran quantitat d’aigua present no permet de veure què hi ha al fons.
El ferrocarril subterrani des de la rambla del Centro al carrer del Marqués del Duero per Conde del Asalto –tal com s’anomenava– va ser atorgat en concessió el 1930 a la Sociedad Anónima Funicular de Montjuich, que va construir el transport homònim per accedir a la muntanya des del Paral·lel (llavors Marqués del Duero), inaugurat el 1929 i avui propietat de TMB. Aquest últim i el tram frustrat formaven part de la connexió des del metro de Liceu (en aquella època de la companyia Gran Metropolitano), que era final de la línia (vegeu el gràfic de la pàgina anterior).
“Era un projecte ambiciós i car, de manera que es van prioritzar les parts més senzilles i la de Nou de la Rambla va quedar per al final”, explica Ricard Fernández Valentí, historiador local, autor de Funiculars i telèferics de Montjuïc (Viena, 2012). Del tramvia subterrani només es van acabar les cotxeres, els tallers i la central elèctrica, a la confluència amb Vila i Vilà, i part d’una de les seves dues estacions, ubicades als extrems del traçat, la del Paral·lel. L’altra, annexa a la de Liceu, ni tan sols es va començar.
El trenet no va estar a punt per a l’Exposició del 1929. Ni després. “Nou de la Rambla és un carrer estret, i els edificis, antics: als veïns els feia por el túnel, i els comerciants van protestar per les tanques que es van posar, que tallaven el pas”, explica Fernández Valentí. La previsió de fer servir una tuneladora no va frenar el rebuig. A més hi va haver diverses vagues, dificultats econòmiques i complicacions burocràtiques, que van conduir al fet que es denegués el permís d’obres el 1934. Dos anys després va arribar la Guerra Civil, i quan es va acabar la companyia va mirar de reprendre les obres, però no va obtenir finançament. El 1954 es va decidir d’allargar el metro des de Liceu a Paral·lel –aquest tram es va completar el 1970–, de manera que el projecte va quedar enterrat per sempre. I ara, després de redescobrir la poca obra que s’hi va fer, es tornarà a tancar.