Un mur a Pedralbes
Un edifici de pisos de luxe substitueix una antiga mansió obra de Bonet i Garí, deixeble de Gaudí i de Puig i Cadafalch
Sòlids i vells murs caracteritzen les construccions pròximes al conjunt històric de Pedralbes. Edificacions de poca alçària –la justa– doten aquest racó de la zona alta de la ciutat d’una harmonia urbanisticoarquitectònica que fa pensar, erròniament, que la protecció patrimonial de què gaudeix la joia medieval amagada a la falda de Collserola s’estén més enllà del recinte i de l’entorn més immediat del reial monestir de Pedralbes. No obstant això, d’un temps ençà, un nou mur, ben diferent d’aquests que impregnen l’essència del barri més acomodat de Barcelona, creix com un bolet en el triangle
definit pels carrers Bisbe Català, Pons i Serra i Monestir.
Una promoció d’habitatges de luxe s’anuncia com a “única” (en realitat, i afortunadament, ho és) i “irrepetible”. Tot i que les obres ja estan molt avançades, veïns del barri continuen sorpresos, confosos, davant l’aparició d’aquest cos estrany. També ho fa el vianant o el runner que transita pel passeig Reina Elisenda, deixa enrere el majestuós consolat dels Estats Units i s’enfila cap al monestir o la creu de Pedralbes esquivant el poc espai d’una vorera retallada a la meitat per la presència d’unes tanques d’obra que han passat a formar part del paisatge urbà. La mateixa construcció i les dues grans grues que l’acompanyen fins i tot escamotegen a l’espectador un tros dels estreps de Collserola que flanquegen el pic de Sant Pere Màrtir.
Quan els habitatges estiguin acabats, el luxe habitarà dins de les seves parets. Piscina coberta de 25 metres, àmplies terrasses, plantes baixes amb jardí i piscina privada, sala de fitness, wellness i esquaix, trasters individuals, equipament esportiu amb pista de pàdel, boxes de 3, 4 o 5 places de pàrquing i fins i tot espai chill out “per gaudir de moments únics”. A quin preu? El més barat dels pisos costa dos milions d’euros i a partir d’aquí els preus van pujant.
La història del solar en què s’aixeca el nou immoble ve de lluny. El 2008, la congregació religiosa Franciscans Menors Conventuals van presentar un projecte a l’Ajuntament de Barcelona per fer una modificació del Pla General Metropolitano (PGM) a fi de consolidar el seu recinte religiós, situat als carrers Bertran i Elisa, que estava qualificat com a residencial. La intenció era aconseguir que els terrenys fossin considerats com a equipaments a través d’una permuta i el traspàs d’edificabilitat amb una mansió –coneguda com la casa Patxot– situada al número 21-27 de Bisbe Català, propietat de Transacciones Inmobiliarias Riereta. Aquest últim edifici s’aixecava en sòl classificat d’equipament i el PGM del 1976 impedia l’edificació d’habitatges en aquell espai. La finca en qüestió havia estat comprada per aquesta empresa a uns particulars per 10 milions d’euros, segons consta a l’escriptura de compravenda, i després es va arribar a un acord notarial amb els Franciscans per tirar endavant la permuta.
L’operació urbanística va ser finalment aprovada per la Generalitat el febrer del 2010. No es tracta en absolut d’una actuació il·legal i el canvi de cromos va permetre als nous propietaris de la casa de Bisbe Català construir un edifici de planta baixa més quatre plantes, amb un màxim de 37 habitatges –inicialment se’n preveien 47, però es va reduir la densitat– i amb la possibilitat d’allotjar un gimnàs.
També obligava els propietaris a cedir a l’Ajuntament una petita porció de terreny de 850 m2 d’edificabilitat en un dels extrems del solar perquè s’hi pogués habilitar un equipament docent, assistencial o sanitari. Allà encara no s’hi ha començat a construir res i de moment no sembla que hi hagi plans per fer-ho. Al marge d’aquesta càrrega urbanística, que segons el document de permuta no va suposar cap alteració en el PGM, l’Ajuntament va rebre per part del propietari del terreny en concepte d’aprofitament residencial 1,8 milions d’euros.
La casa Patxot va ser enderrocada el 2016 davant la sorpresa dels veïns, que ja s’esperaven el pitjor dels desenllaços després que la finca estigués molts anys buida i descuidada. Es tractava d’una mansió propietat del mecenes cultural de principis del segle XX Rafael Patxot, un empordanès multimilionari, pioner de la meteorologia i de l’astronomia. Malgrat que la finca era obra de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Josep Puig i Cadafalch i d’Antoni Gaudí, la finca estava catalogada com a D, un nivell de protecció nul que només requeria documentar gràficament la seva existència abans que les excavadores se l’emportessin. L’immoble, de planta baixa més dues plantes i amb dos cossos adossats, datava del 1942 i era d’inspiració noucentista. Estava envoltada per un immens jardí que es va deteriorar molt en el moment en què ja es va decidir que l’antiga finca seria substituïda per un edifici d’habitatges. S’ha conservat, això sí, el mur perimetral de pedra que fa de continu amb la resta de construccions que es troben més properes al monestir de Pedralbes, que estableix un perímetre de protecció urbanística del qual la promoció de luxe queda al marge.
Una permuta entre una congregació religiosa i una empresa privada va permetre construir pisos en aquest espai
La casa Patxot, que va ser enderrocada el 2016, era propietat d’un mecenes cultural de principis del segle XX