Gioconda fulgurant

Èxit, debut inesperat i expectació han marcat l’estrena de La Gioconda aquest començament d’abril al Liceu. La baixa per malaltia d’Irene Theorín va fer saltar a l’estrena una exuberant i poderosa Anna Pirozzi, prevista al repartiment alternatiu, que va arrasar com a incontestable Gioconda. La soprano madrilenya Saioa Hernández va debutar al repartiment de l’endemà i va signar un èxit personal gràcies al seu carisma i color vocal.

Pier Luigi Pizzi dibuixa una Venècia grisa i nebulosa més pròxima a Turner que a Caravaggio, en una posada en escena essencialista i efectiva. Guillermo García Calvo va debutar al fossat liceista amb un bon control dramàtic i finor amb els leitmotiv; preciosista la lectura que va fer de la Dansa de les hores per a l’inoblidable ballet, i l’orquestra va anar pujant gràcies a l’expressivitat de cordes, fustes i vents.

Set dels onze cantants van debutar en el seu paper: Pirozzi va combinar potència i dramatisme, Saioa lirisme i personalitat tímbrica, Brian Jade va ser un Enzo impetuós de veu sobrada a qui li va faltar el fraseig més polit de Stefano La Colla, de veu una mica nasal. Dolora Zajick, encara impactant, va signar una Laura inversemblant com a enamorada. Sí que va ser versemblant, en canvi, l’elegant Ketevan Kemoklidze.

Com Barnaba, Viviani va abocar un color ombrívol però una mica mancat de morbidesa, mentre que Luis Cansino va sobresortir amb solvència, segur i sonor. Com Alvise va ser mestre del fraseig D’Arcangelo, mentre que Colombara va lluitar amb el registre agut. Va enamorar la Cieca de María José Montiel, amb un notable domini del fiato. Impecables partichini Daza, Egiarte i Pujol. Gran feina d’un cor sempre protagonista sota la marca de Conxita García. Òpera imprescindible tot esperant el debut de Theorin.