Amics per (gairebé) sempre
Suárez i Godín, íntims, tornen a mesurar la seva competitivitat en un partit d’alta tensió
Fa poc més d’un any, Luis Suárez feia de testimoni al casament del seu amic Diego Godín. Va ser una cerimònia sumptuosa, celebrada a Jacksonville, als voltants de Montevideo, en què tots dos futbolistes, pilars de l’Uruguai des de fa més d’una dècada, van ratificar una llarga i probablement imperible amistat. Però el que la selecció celeste ha unit, la competició de clubs ho separa. És un parèntesi de 90 minuts. No existeix l’amistat en els enfrontaments entre un davanter de caràcter indòmit i un central poderós que domina tots els artificis i entrellats de l’àrea. Si es materialitzen les especulacions i Godín es trasllada a l’Inter a final de curs, el d’avui pot ser el setè i últim duel a la Lliga entre aquests dos enemics íntims. S’ha d’assaborir.
Godín ja era una autoritat a l’equip de Simeone quan es va oposar per primera vegada a Suárez, que estava reapareixent després d’una suspensió de quatre mesos per la mossegada a Chiellini al Mundial del 2014. La disputa entre els dos compatriotes va resultar antològica, i encara va pujar de to als enfrontaments successius. La temporada següent Godín va ser expulsat al Camp Nou després de posar en òrbita Suárez amb una entrada a deshora.
“Amb l’Atlètic de Madrid defenso el que és meu i ell defensa el que és seu. Tots dos som jugadors temperamentals, defensem a mort el que és nostre i queda al camp”, argumentava Godín. “Quan em toca jugar contra Godín el que menys penso és que fora és amic meu. Lluitem i competim de la mateixa manera. No farem mai res amb maldat, ni intentarem lesionar-nos. Sí que mirarem de treure un cert mínim avantatge en alguna falta, en alguna cosa”, opinava el davanter.
Entre cops, puntades de peu i discussions enceses, el parèntesi periòdic en l’amistat entre els gladiadors uruguaians semblava que es podia ampliar. “Va arribar un punt, després del segon o tercer partit entre nosaltres, que vam veure que s’estava fent una onada molt gran amb el que passava i ens podia perjudicar”, va admetre Suárez. “Sabíem que competíem dins del camp i a fora anava tot bé, però també que som miralls per als nens a l’Uruguai i ells veien que dos dels referents
“Tots dos som jugadors temperamentals, defensem a mort allò que és nostre i queda al camp”
es barallaven constantment. Aleshores vam parar una mica”, va precisar.
Davanter i defensa totalitzen 12 duels en totes les competicions entre Barça i Atlètic, dels quals Suárez només n’ha perdut un, encara que l’alegria més important ha estat per a Godín. L’única victòria que el central ha aconseguit contra el seu camarada (2-0) va significar l’eliminació del Barcelona als quarts de final de la Lliga de Campions el 2016.
Suárez estava fent les maletes a Liverpool per traslladar-se a Barcelona quan Godín, de cap, per descomptat, va facturar el gol més transcendental de la seva vida. El gol que la darrera jornada del campionat 2013-2014 va arrabassar la Lliga al Barça al Camp Nou i va portar el títol a les vitrines del Manzanares després de 18 anys de sequera. Tres dels herois de la gesta blanc-i-vermella (Godín, Koke i Filipe Luis) tornen avui al lloc dels fets, on els combatents uruguaians tornaran a deixar la seva amistat en punt mort, encara que sigui per uns minuts.