Ni amor ni odi
El Girona i l’Espanyol s’enfronten al camp mentre a la grada mantenen una rivalitat distant
Què seria del Sevilla si no existís el Betis? I al revés. Què passaria si entre Barcelona i Reial Madrid hi hagués indiferència? Els oposats en el futbol es necessiten, encara que no s’agradin. La necessitat de tenir algú amb qui rivalitzar i comparar-se és la que finalment acaba conformant el sentiment de pertinença a un equip. Si s’hi afegeix el component territorial, es defineixen moltes de les rivalitats que hi ha al món del futbol.
Tot i això, aquest tipus de relacions es construeixen amb anys d’enfrontaments esportius. Per això la que mantenen el Girona i l’Espanyol, que avui s’enfronten en l’últim derbi català de la temporada, encara és incipient. Els dos equips catalans a més del Barça que hi ha Primera han conviscut els últims anys amb certes suspicàcies respecte, sobretot, als seus objectius esportius, que augmenten en els enfrontaments directes. Avui torna a donar-se un capítol més d’aquesta relació entre dos equips que no tenen gaires motius ni per estimar-se ni per odiar-se, més que els purament esportius.
L’Espanyol és, en aquest cas, el que ha vist amb més suspicàcies el creixement del seu nou rival. Una amenaça que transcendeix l’aspecte esportiu i que afecta el social. La forta implantació del Barça a tot el territori fa que l’Espanyol temi cedir part del seu espai davant la presència d’un nou equip català a Primera. Cal tenir en compte la disputa per tenir cabuda als mitjans de comunicació i l’ambició del Girona de convertir-se en el segon equip de Catalunya.
Per la seva banda, la massa social de l’entitat gironina ha crescut molt des del seu ascens a la màxima categoria, però encara continua immersa en el procés de formar el sentiment identitari que ja té l’Espanyol. “Abans de l’ascens l’afició del Girona tenia un segon equip. Això ha canviat molt. I per als que eren del Madrid, l’Espanyol és un equip simpàtic, per als que miraven més
L’Espanyol ha vist en el Girona una amenaça que pot afectar el seu espai en l’àmbit social
cap al Barça ho és una mica menys. Però també n’hi ha que seguien l’Espanyol”, explica Pepe Sierra, el president de la Penya Immortal del Girona. En aquest camí, el de l’Espanyol és un partit especial, diferent, un bon motiu per anar a Montilivi.
En l’aspecte institucional la relació és summament cordial. I entre les penyes s’ha escenificat una germanor que ha donat lloc a una trobada abans del partit. “La bona sintonia amb la Federació de l’Espanyol és total”, confirma Sierra. La temporada passada fins i tot es va convertir en una festa amb motiu del dia de Sant Jordi.
Sobre la gespa la relació sembla més calenta. Aquí sí que ja hi ha comptes pendents. Els de Stuani, ex de l’Espanyol que ahir va entrar a la llista per avui després de perdre’s el partit de dimarts davant l’Atlètic de Madrid, i David López, baixa per una llarga lesió. Tots dos se les van tenir en el partit de la primera volta i López va criticar Stuani per un cop de colze. També els del planter del Barcelona que avui vesteixen la samarreta del Girona com Marc Muniesa tenen aquell compte pendent etern que neix des de les categories inferiors.
Tots dos arriben a Montilivi amb necessitats. I curiosament amb ratxes negatives però totalment oposades. Els locals no guanyen des de l’octubre al seu estadi, el mateix temps que fa que els de Rubi no guanyen a fora.
Els dos equips han mantingut trajectòries similars i ratxes semblants fins a aquest punt de la temporada, en què lluiten pels punts que els donin la tranquil·litat.
L’Espanyol va conviure amb el somni europeu durant moltes jornades, però l’exigència de la competició l’ha obligat a arremangar-se per aconseguir els objectius fonamentals. L’equip d’Eusebio s’ha convertit en la bèstia negra de la capital d’Espanya, després de guanyar en tres dels quatre camps dels equips madrilenys. Tot i això, no ha pogut acompanyar aquest sorprenent paper amb victòries al seu propi estadi.
Més enllà de tres punts fonamentals per als dos equips, a Girona es dona cita la rivalitat entre dues aficions que encara s’observen amb distància. Els enfrontaments futurs definiran quina serà la relació que es viurà en el que també és un derbi.
Penyes dels dos equips s’han agermanat i tindran una trobada abans del partit