L’Airef modera el dèficit del 2019 fins al 2,1%
Els ‘divendres socials’ costen 920 milions d’euros
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) creu que, per als comptes públics, la pròrroga pressupostària serà una mica més avantatjosa que els comptes tombats al Govern de Sánchez. Ahir van revisar lleugerament a la baixa la seva previsió de dèficit públic per al 2019, per passar d’un 2,2% –estimat el gener durant el fallit debat pressupostari– al 2,1% del PIB actual. Es tracta d’uns càlculs més optimistes que els del Banc d’Espanya –en l’actualització del març va projectar un desfasament pressupostari del 2,5%–, encara que és molt lluny de l’objectiu oficial de l’1,3%.
Fonts de l’organisme que presideix José Luis Escrivá, van avisar que, amb l’actual conjuntura política i en pròrroga pressupostària, és pràcticament impossible que en el segon semestre de l’any s’adoptin mesures que tinguin un impacte fiscal positiu al llarg del 2019. Per això, l’Airef recomana a l’executiu que surti de les urnes que se centri a fixar els objectius de dèficit i de deute fins al 2022. A més, van recordar que després de deixar del braç correctiu de Brussel·les cal plantejar un camí “creïble” de reducció del deute públic i una “estratègia fiscal”.
Des de l’organisme que vetlla per la sostenibilitat dels comptes públics, van explicar que aquesta rebaixa d’una dècima en el dèficit públic es deu al fet que, sense els nous comptes, el compromís de despesa es reduirà en uns 3.700 milions (inclosos 2.400 milions en inversions, sobretot, ferroviàries). Mentrestant, es deixaran d’ingressar gairebé 3.000 milions d’euros, via impostos, al no implantar-se la pujada tributària dissenyada pel departament de María Jesús Montero. Els càlculs també recullen les mesures dels divendres socials, la pujada de les pensions, dels salaris dels empleats públics, així com les pujades de cotitzacions aprovades a començaments d’any i la millora en el tancament fiscal del 2018.
En concret, els decrets llei de caràcter social aprovats pel Govern després de la convocatòria del 28-A suposaran per a les arques públiques una despesa de 910 milions d’euros, segons l’Airef. En aquestes estimacions es recullen el cost de l’ampliació a vuit setmanes del permís de paternitat, el subsidi per a aturats de més de 52 anys, la cotització de cuidadores de familiars dependents i els ajuts a famílies amb fills a càrrec. Hores després, la ministra portaveu, Isabel Celaá, va replicar que totes aquestes mesures socials compten amb “les seves consignacions pressupostàries”.
Segons l’informe de l’Autoritat Fiscal, per subsectors, esperen que les corporacions locals tornin a registrar un superàvit del 0,5% del PIB, que el
L’Autoritat Fiscal demana al nou govern que fixi una estratègia fiscal a mitjà termini
desfasament de l’Administració central sigui de l’1% (cinc dècimes menys que el 2018), mentre que les comunitats autònomes repetirien el 0,2% (l’objectiu és del 0,1%) i la Seguretat Social tindrà un dèficit de l’1,4% (amb una meta del 0,9%).
Sobre el comportament de les autonomies, veuen una “lleugera millora”, amb una dotzena de comunitats amb probabilitats de complir l’objectiu del 0,1% de dèficit per a aquest any. Catalunya, un dels set territoris amb els pressupostos prorrogats, figura en el grup dels complidors.