L’heroi d’Entebbe
No va ser un vol normal. L’Air France 139, de Tel-Aviv a París, es va enlairar d’Atenes, on havia fet escala, amb 246 passatgers i 15 tripulants a bord. Però aquell dia, el 27 de juny del 1976, ningú no va arribar a la capital francesa. Poc després de l’enlairament, quatre passatgers van segrestar l’avió.
Un home va sortir d’aquell segrest, que va acabar a Entebbe (Uganda), convertit en heroi: Michel Bacos, el comandant del vol, que va arriscar la seva vida després de negar-se a abandonar els passatgers jueus. El pilot francès va morir dimarts de la setmana passada a Niça als 94 anys.
Nascut a Egipte, amb només 17 anys es va afiliar a les Forces Franceses Lliures per servir l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial i al final de la contesa es va fer pilot civil. Durant els anys seixanta va operar els vols que enllaçaven Berlín Est amb l’Alemanya de l’Oest. Allà va conèixer la seva dona, Rosemary, hostessa en una aerolínia alemanya.
L’esdeveniment que va canviar la seva vida va arribar anys més tard, el 1976. Ja nonagenari, el 2016, Bacos va ser entrevistat pel rotatiu israelià Yediot Ahronot i va explicar els seus records “com si
tot hagués passat només uns mesos enrere, i no quaranta anys”, va dir Eldad Beck, el periodista. Bacos va explicar que el segrest va començar passats vuit minuts de l’enlairament, quan es van aixecar tres homes i una dona entre els passatgers i van començar a cridar. Dos segrestadors eren membres del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina i els dos altres de la Fracció de l’Exèrcit Roig, grup terrorista alemany d’extrema esquerra. Al principi, Bacos va pensar que es tractava d’un incendi. Però, de sobte, Wilfried Böse va entrar a la cabina i el va apuntar amb una pistola al cap, ordenant-li que es dirigís a Uganda, però passant primer per Líbia. “Si no fa res sospitós, ningú no serà ferit”, li va advertir. A l’aeroport libi de Bengasi es van proveir de combustible i una passatgera britànica va aconseguir ser alliberada després de fingir un avortament.
Un cop aterrats a Entebbe, els ostatges van ser conduïts a una terminal en desús, escortats per soldats ugandesos armats. Van ser rebuts a la pista pel dictador Idi Amin Dada, defensor de la causa palestina. Els terroristes, a qui se n’hi van sumar tres més, van deixar anar els passatgers de l’avió que no fossin jueus o israelians, i van oferir el mateix a la tripulació. Tot i això, Bacos, com a capità del vol, va rebutjar la seva oferta i es va negar a ser alliberat perquè era el responsable de tots. “No pensàvem anar-nos-en de cap manera. Com a antic membre de les forces franceses, no em podia imaginar abandonar cap passatger”, va explicar Bacos. La tripulació va secundar la decisió del comandant i es van quedar amb 94 ostatges. “Era la nostra tradició i un tema de consciència, professionalitat i moralitat”, va dir el capità. Bacos es va convertir en l’heroi del segrest, que va acabar gràcies a l’espectacular operació de rescat del Tsahal, l’exèrcit israelià.
Els terroristes van exigir l’alliberament de 53 presoners propalestins detinguts a Israel, Alemanya de l’Oest, Kènia, França i Suïssa, i un rescat de 5 milions de dòlars. Van fixar com a data límit el 4 de juliol. El Govern d’Israel, que va fer el gest de negociar, va executar l’anomenada operació Tro.
Un centenar de membres dels comandos especials israelians van irrompre de nit a l’aeroport. Durant el rescat van morir tres ostatges i el cap de l’operació, un tinent coronel anomenat Yoni Netanyahu: era el germà gran de l’actual primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. Tots els terroristes van ser eliminats. Bacos va explicar que després de la situació viscuda, “bastant traumàtica”, va necessitar dues setmanes de repòs i, després de reincorporar-se, va demanar que el seu primer vol anés a Israel, per comprovar si encara tenia por.
A Israel va aprofitar per anar a l’hospital a visitar un dels passatgers que van viatjar en aquell vol Air France 139, el soldat Surin Hershko, que va quedar paralític.
Bacos guardava en una taula una foto amb Hershko, amb qui van ser molt amics, i al costat una medalla que li va atorgar el Comitè Jueu dels Estats Units, amb monedes que commemoraven l’operació Entebbe. El pilot també va rebre la Legió d’Honor francesa, la decoració civil més alta del país, i una medalla del Govern israelià.