El pla dels Tres Turons expropiarà 295 habitatges
L’Ajuntament de Barcelona selecciona les tres propostes guanyadores per transformar aquest pulmó verd
Nou anys després que s’aprovés la consolidació del parc dels Tres Turons, el projecte torna, per fi, a agafar un altre impuls. L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir les tres propostes guanyadores del concurs, que definiran 82 de les 123 hectàrees que ocupa aquesta zona verda, que inclou els turons de la Rovira, del Carmel i la Creueta del Coll. Les tasques podrien començar el 2020, però abans caldrà expropiar 295 habitatges de dins el futur parc i reallotjar-ne els veïns en una altra ubicació.
De fet, aquest és el principal escull de sempre a l’hora de definir aquest pulmó verd. Arribar fins a l’aprovació de la modificació del pla general metropolità (MPGM) el 2010 va suposar anys de discussions i conversacions amb els veïns de la zona, que estan en precari i amb els habitatges amenaçats. El projecte, de l’època de l’exalcalde Jordi Hereu, va comportar la desafectació de més d’un 60% dels habitatges i, alhora, es va calcular que les indemnitzacions als propietaris de les cases i el reallotjament posterior costaria a les arques municipals 298 milions d’euros.
Els futurs habitatges per reallotjar els veïns afectats –els que són a les cotes baixes i més pròximes al nucli urbà– se situaran al terreny de l’encreuament de l’avinguda Verge de Montserrat i el carrer Francesc Alegre. D’aquesta manera es pretén evitar l’afectació de les pistes poliesportives i els jocs infantils del parc Pedreres de Can Baró, on inicialment es plantejava ubicar els pisos dels reallotjats. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va explicar ahir que el procés d’expropiar i reallotjar famílies de dins el parc està en la fase zero i que no es posarà en marxa fins que es comencin a construir els primers pisos en un espai dels antics Talleres Muñoz, entre els barris de Can Baró i el Guinardó. “No volem que ningú vegi el procés com un problema”, va assegurar mentre advertia que l’Ajuntament valorarà les opcions menys problemàtiques per als veïns.
Aquestes 123 hectàrees de zona verda també inclouen el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll i el del Guinardó històric. Tot i això queden exclosos, ja que estan consolidats. Per això la futura actuació urbanística al final afecta una superfície de 82 hectàrees.
L’Ajuntament ha seleccionat tres propostes –se n’han presentat 17, i 9 van passar a una segona fase– per determinar com seran tres de les àrees diferenciades del futur parc: una per als camins, una altra per als marges del jardí i una altra per a les pedreres de Can Baró. Arribats a aquest punt, el projecte Camí és natura definirà l’estructura d’itineraris a través dels tres turons; el d’Ordre i aventura treballarà en la continuïtat dels límits del parc, i Cohabitar natures se centrarà en les pedreres, que es convertiran en jardins, incloenthi la que ara és un aparcament de zona verda. Els equips seleccionats per fer els tres projectes són SCOB Arquitectura i Paisatge, IDOM Consultoria, Martí Franc Arquitectura del Paisatge, Audingintraesa, Agence Ter i Ana Coello del Llobet, aquests últims responsables de la Canòpia Urbana, el parc de la plaça de les Glòries.
Els habitatges de la zona estan afectats urbanísticament des del pla comarcal del 1953, i tot i que moltes són de construcció il·legal, des d’aleshores els veïns no hi han pogut fer obres majors. Posteriorment es van redactar nous plans –el dels Cerros, el 1967, i el PGM del 1976– que van tornar a qualificar l’àmbit com a zona verda. El projecte del 2010 és hereu d’un estudi elaborat el 2002 per l’ecòleg Ramon Folch sobre els accessos i límits del futur parc.
El projecte del 2010, que es reprèn ara, fixava 298 milions per a indemnitzacions i reallotjaments