TENSIÓ ENTORN DEL VOLCÀ
L’RD Congo obre l’accés al volcà Nyiragongo al parc de Virunga, tancat durant vuit mesos per la violència guerrillera
La Re ública De oc àtica de Con o o el’ a c és a volcà Nyiragongo alp c de Virunga, tancat al turisme durant vuit mesos per la violència de la guerrilla.
Quan cau la nit, sembla la porta de l’infern. La visió des de la cresta del cràter, amb l’única llum de les estrelles, provoca una atracció hipnòtica: la lava del llac explota en onades de diversos metres i envernissa de vermell el fum que emergeix del llac incandescent. De tant en tant, se senten els esclats de gas que confirmen el que és evident. El Nyiragongo, enclavat al parc natural de Virunga, a la República Democràtica del Congo, és un dels volcans més actius del món. És viu. El 2002 ho va recordar: una erupció va sepultar parcialment la ciutat de Goma i va matar 140 persones. Per a Tomas, un enginyer de vaixells suec que ha ascendit fins als 3.470 metres del cim amb la seva nòvia turca i mira encisat cap a l’interior del cràter, l’excursió és la cirereta perfecta als seus dos mesos de viatge per l’est de l’Àfrica. “Ser aquí és una experiència única; val la pena arriscar-se i a més ha estat una sort estar tan sols aquí a dalt”, diu. Uns metres més enrere, una ombra matisa les seves paraules. No estan totalment sols. Un guarda amb una boina verda calada fins a les celles observa l’escena des de la distància i sense deixar anar una metralladora M70 de fabricació iugoslava. La seva presència és la clau que els dos occidentals siguin allà. A mitjans de febrer, el govern del Congo va decidir reobrir el parc de Virunga, declarat patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco el 1979, i permetre les ascensions al mític Nyiragongo després de vuit mesos tancat. El motiu del tancament va ser de força major: la violència. El juny de l’any passat, un grup rebel —segons els locals, membres de l’FLDR, format per experpetradors del genocidi de Ruanda de 1994— va emboscar un grup de turistes que es dirigia al volcà, va assassinar la guarda que els escortava (Rachel Masika Baraka, de 25 anys) i va segrestar dos britànics, per qui va demanar un rescat de 200.000 dòlars americans. Tot i que els occidentals van ser alliberats poc després i els assaltants detinguts, l’inusual atac a estrangers va provocar un terratrèmol en un dels punts turístics més important del país, després de passar de rebre pràcticament cap visitant fa una dècada a 10.000 el 2016, interessats en el volcà o en l’observació de goril·les de muntanya. Un esforç coral dirigit per Emmanuel de Merode, un belga membre de la reialesa i format a les millors escoles britàniques, havia obrat el miracle.
Fins que es va tancar, el turisme a la reserva natural, un pulmó verd de 3.000 quilòmetres quadrats on habiten centenars d’espècies de mamífers, ocells i rèptils, generava dos milions de dòlars anuals i centenars de llocs de treball, una empenta econòmica vital en un territori empobrit on habiten fins a quatre milions de persones. Quan va tenir lloc l’incident amb els turistes britànics —aquell mateix
any vuit guardes havien estat assassinats i el parc continuava obert—, De Merode es va témer el pitjor. “Això serà un important revés”, va vaticinar. No es va equivocar.
La constant posició d’alerta d’Elisée Mumberi és un intent de recuperar-se del cop. Als seus 30 anys, fa un any que és guarda i guia al Nyiragongo i durant l’ascensió de cinc hores no es relaxa ni un moment. Al costat de cinc companys més, és el responsable de portar els turistes sans i estalvis fins al cim del volcà. A més del major nombre d’acompanyants armats —abans del tancament temporal ascendien només dos guardes amb el grup—, a la meitat de camí hi ha una base amb una vintena de guardes més.
“Som aquí per garantir que tot surt bé. Ara la zona és segura”. Més de cent guardes armats, en grups rotatoris, s’encarreguen de la seguretat exclusiva dels turistes, i completen un equip d’un total de 800 guardes a càrrec de la seguretat de tot el parc natural, on operen una desena de grups rebels, interessats en el negoci de la caça furtiva, la tala il·legal i els recursos minerals. Però la protecció dels forans i de l’ecosistema té un cost alt: els últims 20 anys, 170 guardes han estat assassinats al Virunga. Per a Mumberi, pare de dos fills, de d’1 i 4 anys, el risc val la pena no només perquè garanteixi una ocupació i un sou fix. “La meva dona vol que ho deixi, però jo aquesta feina la faig per compromís. Que vinguin turistes beneficia la comunitat, però també és important protegir la natura i els goril·les”. El sacrifici ja ha tingut un impacte. Des de l’any 2003, el nombre de goril·les de muntanya del parc, una de les espècies més amenaçades de planeta, ha passat de 380 a més de mil exemplars.
L’espectacular visió de la caldera de lava al cim del Nyiragongo, preparat amb una nit sota les estrelles en una de les cabanes del cim, és un espectacle de la natura reservada a viatgers amb ànima aventurera i de butxaca àmplia. El permís per ascendir al volcà costa 265 euros, als quals cal sumar els 50 del transport al comboi i una partida opcional de 90 euros més per al menjar i aigua durant els dos dies d’excursió.
Tot i que es pot adquirir el permís només per al volcà, la direcció del parc aconsella reservar amb una agència especialitzada, que cobra al voltant de 3.000 euros per un paquet de cinc dies, tot inclòs, per combinar l’ascens al volcà i una excursió per veure goril·les. L’opció no només garanteix comoditat, també és una ajuda al desenvolupament i l’estabilització de la regió: un 30% dels beneficis del turisme del Virunga s’inverteixen en la comunitat local.