Habitatge impossible
Milers de manifestants provinents de tot Alemanya van protestar ahir a Berlín per l’increment dels preus del lloguer de pisos i per l’escassetat d’habitatge assequible. Una iniciativa popular proposa d’expropiar consorcis del lloguer amb més de 3.000 apartaments.
Milers de manifestants van protestar ahir a Berlín per l’increment dels preus del lloguer dels pisos i per l’escassetat d’habitatge assequible, qüestions que inquieten no només molts habitants de la capital d’Alemanya –convertida en una urbs global amb el conseqüent impacte en el mercat immobiliari– sinó també els de Munic, Colònia, Leipzig i Frankfurt, on també hi va haver concentracions. A més, la convocatòria berlinesa –que té dinàmiques pròpies– va coincidir amb una mobilització europea sorgida a Viena i secundada per manifestants a diverses ciutats, entre les quals Barcelona, que es diu Housing for all (Habitatge per a tothom), i que demana a la UE un marc jurídic que faci créixer l’habitatge públic.
A Berlín, la indignació dels llogaters es dirigeix cap a grans immobiliàries que van comprar edificis aprofitant els preus més baixos respecte a altres capitals. Quan els edificis van canviar de mans, molts llogaters van veure com se’ls rescindia el contracte, que després els seria renovat amb augment. Berlín no és la ciutat alemanya amb els lloguers més cars –ho és Munic–, però sí la que ha registrat la pujada més forta: el preu s’ha duplicat en deu anys.
Ahir els manifestants a Berlín van circular sota l’etiqueta #Mietenwahnsinn (bogeria de lloguers), en protesta per l’especulació immobiliària. Portaven pancartes amb lemes com Fora taurons del lloguer. I va arrencar la iniciativa més polèmica: la recollida de firmes d’una plataforma d’associacions per demanar al land de Berlín –la capital d’Alemanya també és un dels 16 estats federats que formen el país– un referèndum que inclogui la possibilitat d’expropiar consorcis amb més de 3.000 pisos.
Deutsche Wohnen és el més gran a Berlín, on té 111.500 pisos. El preu mitjà del lloguer d’habitatges de Deutsche Wohnen va pujar a Berlín un 3,6% l’any passat. Segons les seves dades de març, els llogaters preexistents paguen de mitjana 6,7 euros per metre quadrat (sense comptar despeses de comunitat i anàlogues, que a Alemanya eleven bastant el total), i als nous se’ls demana 9,08 euros. “Una de les coses que fan els consorcis per cobrar-te més és l’insourcing; quan compren un edifici canvien els proveïdors de serveis, i passen a donar-los ells mateixos; per descomptat sempre més cars”, explica la Sigrid, de 69 anys, que no dona el seu cognom.
“Els lloguers han pujat molt; aquests consorcis del lloguer estan orientats només al negoci, la urgència de l’habitatge no els importa, i el Govern de Berlín no té estratègia per evitar la pujada”, va dir Rouzbeh Taheri, portaveu de la mobilització proreferèndum, en una trobada aquesta setmana amb corresponsals. Per a l’expropiació, Taheri i els seus invoquen l’article 15 de la Constitució alemanya –que no s’ha aplicat mai–, i que diu que “amb finalitats de socialització, el sòl, els recursos naturals i els mitjans de producció poden ser situats sota un règim de propietat col·lectiva o d’altres formes de gestió col·lectiva
Una iniciativa alemanya proposa d’expropiar consorcis del lloguer amb més de 3.000 apartaments
per una llei que fixi la manera i la suma de la indemnització”. Aquesta referència a la manera i a la suma permetria, segons els promotors, que es pagués a les immobiliàries per sota de l’actual preu de mercat. Així, calculen que indemnitzar costaria entre 7.000 i 14.000 milions d’euros, però l’Executiu regional ho xifra en 36.000 milions.
Per al referèndum berlinès es necessiten primer 20.000 firmes vàlides (compten amb tenir-les a finals de juny), i després en quatre mesos 170.000 més. Així, la petició es podria oficialitzar al novembre, i el Govern regional estaria obligat a donar-hi curs. Si la consulta triomfés, arrencaria un projecte de llei al Parlament regional, que hauria de recollir l’esperit de les demandes. Però podria no ser per la via de l’expropiació, sinó per altres mecanismes, i tot això duraria anys. Al Govern berlinès tripartit (socialdemòcrates, esquerrans i verds), només els esquerrans donen suport a la idea expropiatòria. A escala federal, ni el socialdemòcrata SPD ni la democristiana CDU no consideren que expropiar sigui la solució.