El ‘cobert’
The Shed, el nou centre cultural de Manhattan, destaca per la seva arquitectura de posar i treure. S’estrena amb un xou en viu, en combinació amb una exposició que ret homenatge a artistes com Steve Reich, Gerhard Richter i Arvo Pärt.
Allà on es creuen la High Line, l’exitós parc elevat –o “el carrer més transitat d’Amèrica”– amb el desplegament del gratacel de vidre anomenat Hudson Yards –o Dubai a Manhattan–, allà sorgeix el denominat The Shed (el cobert), que ha costat 475 milions de dòlars (al voltant de 423 milions d’euros).
The Shed, amb un total de més de 5.000 metres quadrats, és un centre cultural original i no només en la seva arquitectura de posar i treure. La paraula clau és “flexibilitat”.
Encara que manté sempre “la seva mateixa empremta”, com diu la seva dissenyadora, l’arquitecta Elizabeth Diller, l’edifici estén la seva closca de cobertura –“enorme jaqueta platejada de closca”, segons The New York Times –o l’encongeix, creant espais a diverses mides, sempre a demanda dels artistes i dels seus projectes.
“The Shed és el futur de Nova York”, afirma Jon Tisch, el vicepresident d’aquesta organització sense ànim de lucre. “Hi ha moltes institucions culturals excepcionals en aquesta ciutat. Algunes tendeixen a centrar-se en el passat, però The Shed és sobre el futur”, reitera.
Ha obert portes aquesta nit passada de divendres. Va ser la primera de les cinc sessions de concerts sota el títol Soundtrack of
America, una banda sonora ideada pel director de cinema britànic Steve McQueen, amb un equip liderat per Quincy Jones i Maureen Mahon, que celebra l’impacte i la història de la música afroamericana als Estats Units.
Per a l’ocasió, el principal espai teatral –el Frank McCourt, en honor a aquest empresari que va donar 45 milions al projecte– es transforma en una exclusiva pista de ball. Un vegada que conclogui aquest espectacle, en aquest mateix lloc sorgirà una sala de 1.200 seients i escenari per acollir el xou de Björk, del 6 de maig a l’1 de juny. El cartell de sold out ja està penjat, tot venut. Els seients es reconfiguraran per a l’espectacle que ve, un musical sobre kungfu en què hi haurà trapezistes. No hi ha cap problema. La seva alçària és de diversos pisos. I a mitjans d’estiu, les parets s’esvairan i s’utilitzarà amb el sostre obert, la qual cosa donarà lloc a una gran plaça per a actuacions.
Aquest recinte principal compta amb 1.600 metres quadrats i un marcat accent industrial al seu interior, res de canelobres a l’estil dels històrics temples lírics.
“La solució és realment antiga”, recalca Diller a l’hora d’explicar el mecanisme de moviment de la closca a 37 metres d’altura. Aquesta peça està col·locada sobre sis eixos, mentre que vuit grans rodes ferroviàries, d’un diàmetre de dos metres fan que es mogui per uns raïls. “No porta més de cinc minuts”, aclareix Diller. És com una metàfora, per tal com aquesta nova ciutat sorgeix sobre la platja de vies.
“I s’hi poden fer espectacles simultanis, el disseny de so fa que no es molestin”, remarca l’arquitecta. Des d’ahir, i fins al 2 de juny, un xou en viu, en combinació amb una exposició, ret homenatge a artistes com Steve Reich, Gerhard Richter i Arvo Pärt.
A la urbanització de Hudson Yards amb pisos per a rics i una zona comercial de luxe, li han caigut molts pals. Diuen que és un lloc sense ànima. The Shed ha de ser el proveïdor d’aquell esperit. La periodista Gina Bellafante ho ha descrit com “un acte de penediment pels pecats que l’envolten”. Una cara penitència.
The Shed, el centre cultural amb un sostre movible com un tren, va obrir amb un homenatge a la música negra