La gendarmeria d’Occident
L’OTAN deixa enrere els seus problemes d’identitat cohesionada per les amenaces que arriben de Moscou i Pequín
L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord fa 70 anys. Tot i que no tots els experts estan d’acord en el signe del balanç que s’ha de fer després d’aquestes set dècades, molts la consideren “l’organització militar que va guanyar la guerra freda”, com assegura el professor de dret internacional de la Universitat de La Laguna, Luis Vicente Pérez Gil, expert en teoria del conflicte i guerra nuclear.
L’anomenat tractat de Washington o de l’Atlàntic Nord, que va ser el naixement de l’aliança transatlàntica, es va firmar el 1947. Com es veu, la guerra freda, la que enfrontava el bloc occidental amb els països en l’òrbita de la Unió Soviètica, es va inaugurar pràcticament des del mateix moment en què va acabar la Segona Guerra Mundial. Encara que aquest tractat també era vist com un mecanisme útil per tenir a ratlla l’Alemanya de postguerra, de seguida el Vell Continent es va convertir en un dels escenaris –probablement el més crític– del xoc dels dos blocs; de les dues concepcions del món. Les estratègies de permanent dissuasió, i molt especialment la cursa armamentística, “deixen exhaust el bloc soviètic”, explica Nicolás de Pedro, analista sènior del think tank Institute for
Statcraft, especialitzat en temes de seguretat i defensa amb seu a Londres. “Jo crec que el comunisme va perdre legitimitat entre la població i la classe dirigent i es van imposar els Beatles i la CocaCola”, afegeix.
Durant tot aquest període els Estats Units van mantenir (avui dia també) bases estratègiques a diversos països europeus aliats com ara Alemanya o Itàlia o la mateixa Espanya que, quan es van instal·lar aquests complexos militars el 1956, sota la dictadura del general Franco, no havia ingressat en l’aliança. El govern de Felipe González firmaria l’ingrés en l’OTAN, ja en democràcia, el 1986. El cost de manteniment d’aquestes instal·lacions i de les desenes de milers de tropes desplaçades és un dels aspectes que, precisament, Trump vol fer revisar. Parla que els països amfitrions han de sufragar part d’aquestes despeses. “Corea del Sud ja està contribuint i pagant la presència militar nordamericana en aquest país”, confirma el professor Pérez Gil.
Quan cau el mur de Berlín i la Unió Soviètica es descompon, s’obre a Occident un període que alguns qualifiquen com de lluna de mel. Occident es queda sense un enemic clar. Són els feliços noranta. Durant el govern de Boris Ieltsin se senten veus a Rússia que insten fins i tot a fer entrar aquest país en l’OTAN.
“Mentre que els aliats vivien amb alegria aquest període, a Rússia la dècada dels noranta va ser molt traumàtica. Es passa de la certesa de l’estat comunista a una situació d’incertesa i violència amb fenòmens com ara l’extensió del crim organitzat”, relata De Pedro.
“Cap al final del període Ieltsin i amb l’entrada en escena de Vladímir Putin s’acaba la lluna de mel”, sentencia Pérez Gil. La intervenció de l’aliança atlàntica en el conflicte de Kosovo amb els bombardejos sobre territori serbi segella aquesta ruptura. “L’OTAN es converteix en l’enemic número u per a Rússia”, sentencia aquest expert en teoria del conflicte. “El Kremlin no accepta que es pugui bombardejar un dels seus aliats (Sèrbia) sense ni tan sols parlar amb ells primer”, afegeix De Pedro.
Per bé que les relacions entre les dues parts travessen fases en què sembla que es reconstruiran ponts, la guerra de l’Iraq els trunca. Després dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York, Putin ofereix la seva informació sobre els talibans i permisos per sobrevolar el seu territori. Tot i això, la guerra per enderrocar Saddam Hussein, que el Kremlin assimila com una demostració que els Estats Units estan disposats a actuar quan i on vulguin, i la revolució taronja a Ucraïna, serveixen als russos de pretext per desconfiar de l’aliança. “Putin s’impregna d’esperit revengista: Occident ara sabrà el que és bo”, afirma l’analista de l’Institute for Statecraft.
A partir de l’11-S, l’OTAN es comença a veure més com una força expedicionària que actua fora de la seva demarcació natural (out of
area, com diu l’acadèmia anglosaxona) que com una aliança d’autodefensa. Es comencen a sentir veus fora de la seva estructura que es pregunten: l’OTAN per a què? El debat s’acaba abruptament per l’annexió russa de Crimea. “Aquest fet torna a l’organització el seu sentit original. Ja no hi haurà dubtes sobre el sentit de la institució”, remata De Pedro. Un exemple del gran impacte que té l’annexió d’aquesta península a Rússia és la petició de les repúbliques bàltiques a l’OTAN perquè es despleguin com més aviat millor tropes de reforç en aquells països, reforços que es mantenen avui dia.
“Llavors arriba Donald Trump i la seva visió empresarial de la defensa. Arriba amb una idea molt clara: reduir el cost militar. I es fixa en Alemanya, que és el següent país amb més capacitat en el bloc europeu. L’armada alemanya, per exemple, no té arma submarina operativa ara. Trump diu: ‘O els aliats paguen o me’n vaig’. Però en realitat no ho farà”, exposa el professor Pérez Gil.
Trump empeny els seus aliats que elevin la seva inversió en defensa fins a un 2% del PIB, tal com van acordar els aliats, però que pocs països compleixen. L’inquilí de la Casa Blanca encara vol més coses. Vol que l’OTAN posi els ulls a la Xina per la inquietud que genera, entre altres coses, el seu gradual rearmament i el seu control de la tecnologia 5G. “Respecte a la Xina, l’aliança està del tot a les beceroles. Per exemple, hi ha molt poca gent que parli l’idioma”, explica Nicolás de Pedro.
“L’organització continuarà. El bloc occidental arribarà a un consens que no deixarà content ningú, però anirà cap endavant. És una aliança de seguretat global que ha intervingut on l’ONU no va voler o no va poder arribar”, vaticina el professor Pérez Gil.
La creació va respondre a la nova amenaça russa i al control de l’Alemanya derrotada
La política de blocs deixa exhaust el bàndol comunista per la cursa armamentística
Trump vol que els aliats paguin més per la seguretat i els demana que es fixin en la Xina