Les ‘armilles grogues’ mantenen viva una protesta de baixa intensitat
Els residus del gran moviment reivindicatiu de les armilles grogues encara són vius i podrien desencadenar un altre incendi en qualsevol moment. Ahir hi va haver noves protestes, l’Acte XXI –cada dissabte des del 17 de novembre passat–, tot i que van transcórrer amb bastanta calma.
Segons dades de la policia, el nombre de manifestants va ser inferior al del dissabte precedent, si bé es va tractar de xifres molt modestes (pocs milers de persones a tot França). Els llocs de més concentració van ser París, on les armilles grogues es van dirigir aquesta vegada a La Defense, el districte financer, i la ciutat de Rouen, a Normandia. També hi va haver accions a Niça, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc, Dijon i Lió, entre altres ciutats. Hi va haver alguns incidents aïllats. La policia va fer un notable desplegament i va practicar milers de controls i desenes de detencions.
El proseguiment de la revolta de baixa intensitat és un avís per al president Emmanuel Macron i per al seu Govern. No poden abaixar la guàrdia. Res no garanteix que, de sobte, els violents d’extrema dreta i extrema esquerra baixin al carrer i hi torni a haver aldarulls greus com els del 16 de març als Camps Elisis.
Fa tres dies el Consell Constitucional va decidir anul·lar un article de la nova llei contra els casseurs (els manifestants violents), que hauria permès prohibir preventivament la participació en una manifestació a les persones fitxades per constituir una amenaça greu per a l’ordre públic. Es pretenia aplicar una norma semblant a la que veta dels estadis de futbol els seguidors més perillosos. Altres aspectes de la llei sí que van rebre el vistiplau, com els escorcolls previs de bosses de mà i vehicles, i el càstig per a qui es cobreixi la cara per amagar la seva identitat.
Macron hauria d’anunciar ben aviat les conclusions del gran debat nacional dels últims mesos, un exercici de discussió pública que l’ha vist viatjar per tot el territori donant resposta a les queixes i les angoixes de la gent. En total hi ha hagut unes 10.000 reunions i 16.000 quaderns de queixes que la població podria omplir als ajuntaments. El president i el seu Govern haurien de comunicar mesures suplementàries a les ja preses al pic de la crisi. Les enquestes indiquen que la ciutadania, escèptica, no n’espera gaire, dels resultats del diàleg i la resposta de l’Executiu.
Les eleccions europees del 26 de maig seran l’indicador més clar de si, malgrat tot, Macron conserva una autoritat política i prou suport perquè la resta del seu mandat –que s’acaba el 2022– sigui productiu i no un declivi llarg i estèril.