“El perill de la democràcia és la llibertat d’expressió”
Jason Stanley, filòsof
Quan va començar a girar cap a la ultradreta, Occident? En quin moment va començar a ser admissible afirmar que dictadors feixistes com Mussolini havien fet coses “positives”? El discurs feixista i les seves polítiques s’han filtrat en les nostres societats. Les taques d’humitat s’observen ja a cada racó de la casa europea sense que ningú trobi el remei per combatre-les. Potser la resposta és endinsar-se en el veritable significat del feixisme. Desmuntar-lo peça per peça per entendre els seus mecanismes. Això és el que fa el filòsof dels Estats Units Jason Stanley, que publica un nou llibre, amb un títol en català que ho diu tot: Fatxa (ed. Blackie Books). L’autor desgrana fil per randa els elements que componen el pensament feixista i deixa el lector amb una inquietant sensació de familiaritat.
Hem estat ignorant els signes que indicaven, des de fa temps, un retorn del feixisme?
L’auge de les polítiques feixistes no és gens nou. Plató ja adverteix en els seus escrits que el perill de la democràcia és la llibertat d’expressió. Permet que hi hagi grups que escampin pors irracionals per després presentar-se com els salvadors que ens protegiran d’aquestes mateixes pors que han creat. La versió contemporània d’aquest perill és el nacionalisme –els països estan formats per un sol poble, amb una sola llengua i una sola història– i variacions que s’oposen als moviments per la igualtat –com el feminisme– que qüestionen els grups tradicionalment dominants.
Vostè afirma al seu llibre que la democràcia és un sistema autodestructiu.
La democràcia necessita llibertat d’expressió, però quan hi ha ressentiment en la societat, els polítics poden explotar aquests sentiments en benefici propi. Així és com funciona la propaganda russa. Alimenten els sentiments nacionalistes, antiimmigració... Amb l’objectiu de fomentar una cultura antidemocràtica. Aquest sempre ha estat el problema de la democràcia, que no pot existir si hi ha ressentiment. No es pot tenir democràcia si hi ha massa rics i massa pobres. Si hi ha massa desigualtat.
I per què ara?
Per dues raons. La primera és una reacció a la globalització, com ja va passar en les dècades del 1920 i el 1930. A mesura que es desdibuixen les fronteres entre nacions i augmenta la circulació de persones hi ha gent que sent que les seves tradicions es posen en perill. Els moviments feixistes glorifiquen la tradició i la pròpia història, i aprofiten les pors per alimentar el sentiment de victimització. D’altra banda, hem passat una crisi financera que va ser clarament mal gestionada per les elits. Desgraciadament, a la UE els valors democràtics de tolerància i europeisme estaven lligats a un sistema financer injust i pervertit que va decidir rescatar els banquers alemanys que van provocar la crisi immobiliària en lloc de la gent. Quan fas això, permets als feixistes dir que les elits que van donar suport a la lliure circulació de persones són les mateixes que han permès que es deixessin diners irresponsablement i ara exigeixen que es torni. Així, poden dir que el problema és la UE, la globalització, el feminisme, la immigració... en lloc dels banquers.
I per què alguns partits polítics tradicionals també estan adoptant tàctiques feixistes?
Passa sempre i és molt perillós. Els partits conservadors argumenten que poden aturar l’ascens al poder dels partits perillosos adoptant les seves polítiques. Així els feixistes perdran força. El que passa és que, fent-ho, converteixen les polítiques feixistes en respectables.
Per què els homes són els seus votants més importants?
La igualtat és vista com un perill per a aquells grups que solien ser dominants. En temps d’ansietat econòmica la gent se sent angoixada, i el que fan els polítics feixistes és jugar amb això. No diuen que aquesta ansietat està causada pels banquers alemanys, sinó per la pèrdua dels valors tradicionals. En el passat, els homes eren respectats simplement pel fet de serho, i ara els estan traient aquell poder. Els polítics feixistes inventen un passat en què els homes eren meravellosos i les dones els veneraven. El grup dominant actua com si fos víctima dels grups que lluiten per la igualtat. És veritat que si solies estar en el grup dominant, la igualtat et fa perdre alguna cosa. Si ets un milionari i et diuen que apujaran els teus impostos, perds diners encara que continuïs sent ric. És el mateix que passa amb Catalunya.
A què es refereix?
És important distingir entre el nacionalisme de les minories i el nacionalisme dominant. No pretenc negar que tots els nacionalismes tendeixen a ser problemàtics, però el de les minories no és ni de bon tros tan problemàtic com el dominant. És acceptable defensar una llengua, una cultura, uns costums propis. Però quan el que es busca és la dominació...
Escriu que un 45% dels votants de Trump creuen que els blancs estan discriminats i que un 54% creuen que el cristianisme és la religió més perseguida. Això és producte d’alguna cosa més que l’agitació política, parla de tot un sistema que està fallant.
Hi ha un problema amb l’educació i la cultura. Quan vaig a Espanya, el més xocant per a un jueu dels Estats Units és veure la gent celebrant la Reconquesta o el colonialisme. S’ensenya a les escoles com si fos un crim o com una gesta d’exploradors heroics? O que Franco continuï enterrat en un monument i no avergonyit com un dels últims líders feixistes d’Europa. El mateix passa als EUA. Tenim estàtues dedicades a generals que van lluitar per preservar l’esclavitud. En canvi, el país que més èxit ha tingut torejant amb el seu passat, Alemanya, és el país amb la democràcia més forta. Alemanya ha demostrat que un enfrontament franc i obert amb el passat és la millor manera de superar-lo.
“El nacionalisme de les minories no és ni de bon tros tan problemàtic com el dominant”
“La igualtat és vista com un perill per als grups que solien ser dominants”