Primera salutació, primer debat
De què van parlar i com es van relacionar els sis candidats per Barcelona al 28-A abans de la cita de ‘La Vanguardia’
“Ara és quan comença el xou”. Inés Arrimadas se sincerava amb Gabriel Rufián, minuts abans que dimecres comencés el debat de La
Vanguardia. També hi havia Jaume Asens, Laura Borràs, Meritxell Batet i Cayetana Álvarez de Toledo, esperant-se en una sala adjacent a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) perquè els tècnics de so els
microfonessin –en l’argot–. Asens repassava les seves notes, Batet entrava i sortia de la sala i, en un moment determinat, Borràs va fer un comentari amable sobre maquillatge a Álvarez de Toledo, després de repassar-se el pintallavis, i van entaular una breu i amable conversa. S’acabaven de conèixer. Aquesta és la realitat de la política, o hauria de ser-ho. El debat dels candidats per Barcelona del 28-A, moderat pel director de La Vanguardia, Màrius Carol, va tenir moments d’alta intensitat, però no tot el que va passar està enregistrat.
La primera d’arribar al CCCB, a les 17.20 h, va ser Laura Borràs, amb abric groc. La candidata de JxCat portava penjat el signe d’infinit que li van regalar com a comiat els companys del Departament de Cultura. Màrius Carol l’estava saludant quan va aparèixer Gabriel Rufián, que va fer un petó i una abraçada a Borràs. Per a ella era el primer debat i estava nerviosa, va admetre. “Com ens hem de veure!”, va confessar a Rufián, més experimentat. El candidat d’ERC li va brindar suport moral en diversos moments. Borràs l’agafava del braç.
Deu minuts després, va arribar Jaume Asens, que es va saludar efusivament amb Rufián. Al cap de cinc minuts va arribar Meritxell Batet. Tal com anaven fent acte de presència, els acompanyaven amb ascensor al mirador, per a la primera foto de grup. Cayetana Álvarez de Toledo, amb pantalons foscos i un abric vermell, va arribar alhora que Javier Godó, comte de Godó, editor de
La Vanguardia, i van entrar xerrant. Aquí hi estaven també, conversant amb algunes de les personalitats que van assistir al debat: Carlos Godó, conseller delegat del Grup Godó, i Ana Godó, consellera del Grup Godó. L’última va ser Inés Arrimadas, que com Borràs venia del ple del Parlament.
Mentrestant, Pedro Madueño preparava la primera foto de tots sis. El temps els queia al damunt. “Tens cinc minuts”, li va advertir Carol. “No ens distraguem, que això és el més difícil que farem”, va fer broma Batet, mentre el fotògraf, enfilat en una cadira, disparava la càmera. Just darrere, els acompanyants dels polítics ho aprofitaven per fer-los una foto amb els mòbils, però a totes les pantalles sortien siluetes negres, a contrallum.
Ascensor avall, en el primer hi anava Asens tot sol, en un altre, la resta ben estrets, amb cares de por. Els candidats i els seus equips van tornar al vestíbul i d’aquí cap al primer pis per a la segona foto de grup. A la sortida de l’ascensor, Borràs literalment duia Rufián agafat per la mà, o potser era al revés. Eren les 17.57 h. Aquesta foto, a la qual després es va afegir el moderador, també la van poder fer els altres mitjans de comunicació. A aquesta hora, era clar que el debat no podria començar a les sis.
Quedava posar els micròfons. Els candidats van ser conduïts a la sala on havien deixat els abrics quan van arribar. Algun va aprofitar-ho per anar al lavabo. Els tècnics de so els anaven agafant d’un en un. Els altres es movien per la sala. Jaume Asens, candidat d’En Comú Podem, que també s’estrenava en un debat, repassava les seves notes al costat de la porta. Ho havia assajat a fons. En algun moment estava mig girat cap a la paret; el seu llenguatge corporal indicava que buscava uns minuts de concentració.
Rufián va parlar amb Arrimadas de l’esquema del debat, principalment de l’ordre de les intervencions, que ella tenia clares. Ell s’havia preparat amb els seus col·laboradors habituals del grup d’ERC al Congrés. Mentre s’esperava,
Rufián va repassar unes dades que portava apuntades en una llibreta petita.
Inés Arrimadas, que s’havia preparat amb el seu equip de Cs, al migdia, compartint menjar japonès al seu despatx del Parlament, també va aprofitar-ho per repassar les anotacions que tenia en unes fitxes. En algun moment van comentar, entre d’altres Meritxell Batet, que començaven a estar cansats i també que tornarien a coincidir durant la campanya. Ella sortiria corrents per agafar l’últim AVE i tornar a Madrid. La candidata socialista portava les habituals fitxes de mida quartilla, en què havia apuntat dades, per blocs de temes. Havia assajat el debat amb gent del partit i del seu equip.
En aquesta sala hi havia màxima concentració. Álvarez de Toledo s’havia preparat a consciència, amb gent del PP, de Barcelona i de Madrid, i repassava les seves notes. I també Borràs, habituada a tractar temes de cultura, s’havia preparat les seves notes sobre pensions, habitatge, immigració, amb diversos experts, i feia dies que repassava i ordenava idees.
A les 18.15 h estaven a punt i es va obrir la porta. El temps sempre apressa. Quan ja estaven asseguts, Màrius Carol va arrencar el debat. “No m’obliguin a fer de dolent: el dolent és el temps”, els va dir.