Els perills de l’ofici de pacificador
Dos comandaments dels Mossos assenyalen que Puigdemont va voler treure profit d’una probable violència l’1 d’octubre del 2017
Passa a totes les organitzacions: quan la situació està a punt d’explotar: es busca una persona que pugui cosir ferides.
Darrerament, i així ha transcendit en el judici, és evident que aquest paper en el si dels Mossos d’Esquadra va recaure en el comissari Ferran López. Que el major Trapero no suportava el coronel De los Cobos i no s’esforçava a adreçar-la li paraula? Que López vagi a les reunions, que parla amb tothom. Que s’aplica el 155 i es busca una persona que eviti posar una figura externa al cos per capejar el temporal? Es nomena López. Que s’ha d’anar a parlar amb jutges i fiscals perquè no s’extingeixi la confiança en el cos? Que la tasca l’assumeixi López. Quins èxits va obtenir? Ja veurem com es jutjarà el seu paper en temps difícils.
Tant López com el seu col·lega, el també comissari Joan Carles Molinero, han passat pel Tribunal Suprem per declarar al judici del procés i, tal com abans ja va fer el major Josep Lluís Trapero, van marcar una nítida línia entre policia i polítics, i ells amb una dada afegida que no és fútil: Carles Puigdemont tenia previst declarar la independència aprofitant una possible situació de violència als carrers l’1-O. Expressat de manera col·loquial, mentre ells feien de bombers, el president actuava de piròman.
Dimarts 2
Un pou de desconfiança
Que diferents cossos policials s’avinguin i es coordinin és una llegenda de la mateixa envergadura que la que diu que els Reis d’Orient van a totes les cases en una sola nit. Passa aquí i a tots els països. Però l’abisme de desconfiança creat pel procés entre la Policia i la Guàrdia Civil, d’una banda, i els Mossos, de l’altra, assoleix la profunditat de la fossa de les Mariannes. Un pou de recels que s’evidencia quan un grup de guàrdies civils denuncia dos mossos a Lleida per un confús incident: que si els van dir despectivament “piolins”, que si enardien la gent contra ells...
Però sens dubte la magnitud del desengany es va percebre amb claredat amb la declaració del comissari en cap de la brigada d’informació de la Policia Nacional de Barcelona, Juan Manuel Quintela, que no només va assegurar que els Mossos d’Esquadra van desaparèixer del mapa l’1-O, sinó que va asseverar que a les investigacions posteriors es va descobrir que 229 cotxes del CNP van ser seguits per efectius de la policia de la Generalitat, que a la sala de comandament autonòmica es van rebre 271 comunicats sobre moviments d’efectius aquell dia i que les unitats dels Mossos que van demanar reforços per impedir el referèndum no van rebre resposta.
Dimecres 3
En defensa del cos
Els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero formaven la cúpula dels Mossos comandada pel major Trapero durant el setembre i l’octubre del 2017. Són persones tranquil·les, que s’expressen amb claredat i que s’esforcen a exhibir el seu esperit dialogant. Per exemple, López va assenyalar que ni en les reunions prèvies al referèndum ni en les posteriors que va mantenir amb Diego Pérez de los Cobos no va tenir cap fricció amb ell. López i Molinero van acabar de dibuixar la línia divisòria entre polítics i policies, en la sendera que abans van marcar altres comandaments dels Mossos. Els polítics van i venen, ells es queden, i van assegurar que no van tenir mai cap dubte sobre el compliment de les ordres judicials respecte a evitar el referèndum, tot i que el Govern empenyés en sentit contrari. Van aprofundir en les reunions amb Puigdemont, Junqueras i Forn dels dies 26 i 28 de setembre, però afegint un gra de sorra que completa la muntanya: en l’última, quan van avisar que l’1-O hi podria haver violència, el president els va dir que en aquest cas declararia la independència. Fins i tot que el 28, al concloure la cita, Trapero li va dir a Puigdemont: “Espero que diumenge no hi hagi una desgràcia que hàgim de lamentar”.
És a dir, que aprofitaria la inestabilitat per al seu propòsit; una revelació que pretén deslligar definitivament el futur dels Mossos del de Puigdemont i que allunyaria la tesi acusatòria que la policia era una de les potes de la rebel·lió. En el mateix sentit, van assegurar que Forn no els va donar instruccions sobre què fer. López i Moliner van negar taxativament que hi hagués seguiments i van afegir que van oferir la seva sala de comandament per seguir la jornada conjuntament. Tots dos van fer una obstinada defensa del cos, a qui encara li queda un calvari de judicis i processos a l’Audiència Nacional i a Catalunya, el resultat del qual marcarà el seu futur.
Dijous 4
Un dispositiu fallit
Pel Tribunal Suprem han passat aquesta setmana 32 guàrdies civils de diferents rangs, i la majoria van actuar l’1-O. Hi va haver una llarga llista d’incidents, cops, agressions i insults de diferent importància, si bé molt pocs van admetre haver utilitzat les seves porres i menys encara haver lesionat ciutadans, davant l’allau de recriminacions de les defenses.
Sigui com sigui, una cosa és clara: el dispositiu de l’1-O no és per presumir. Tots coincideixen que es va trencar a primeres hores de la jornada; segons uns, perquè els plans dels Mossos eren malèvols i tendents a afavorir les votacions; segons la policia autonòmica, era un disseny conjunt que no va rebre cap objecció de Pérez de los Cobos, que estava al corrent de tot i no va protestar per res. A més, Quintela va incidir en què els plans operatius dels Mossos per a les hores anteriors es van filtrar maliciosament, permetent l’ocupació dels punts de votació. López i Molinero van respondre que no hi havia indicis que relacionessin l’onada de butifarrades i activitats de tot tipus convocades amb la votació i que per això no les van clausurar.
El fiscal Javier Zaragoza va fer aflorar que l’1-O no hi va haver un sol mosso lesionat per actuar contra el referèndum. La discrepància era tal que l’advocat Javier Melero va demanar un acarament entre López i De los Cobos, i el tribunal el va ajornar fins a concloure la desfilada de testimonis i proves documentals; és a dir, per escoltar, per exemple, el mosso citat com a testimoni protegit (i que en tal condició és de suposar que no serà favorable als comandaments) i revisar els e-mails, missatges telefònics i comunicats de les sales de comandament per decidir si creuen a uns o als altres abans de decidir-se per un acarament, una imatge que és espectacular però que de vegades aporta més espectacle que llum a les ombres.
Ja veurem si la responsabilitat és d’uns, d’altres, o si hi ha crítiques per repartir, però el que és segur és el resultat final de l’1-O: unitats buscant punts de votació en pobles de menys de mil habitants que ni sabien on eren, i l’habitual cost d’unes imatges que van fer la volta al món. L’estadística: de més de 2.300 punts, tancats uns 400. Un pobre bagatge.
López i Molinero són persones dialogants, mesurades i tranquil·les. Això es percep fins i tot en la seva manera d’expressar-se: quan uns parlen d’insurrecció i ambient prerevolucionari, ells es decanten per conflictivitat social. El tribunal escollirà amb quina definició es queda, i això és el rovell de l’ou de la sentència. Però l’ofici de pacificador també té els seus perills. El primer, que et pots interposar entre dos bàndols que no tinguin ganes d’entendre’s i fracassis. O que rebis de tots dos el foc creuat. O que ni tan sols els teus et donin les gràcies.