Paraules precises

Els periodistes ens equivoquem. Molt i sovint. Ho sabem, i assumim que fins a cert punt és comprensible per les presses de l’ofici, que converteixen cada jornada en una cursa contra rellotge per arribar a temps als quioscos i als subscriptors. També passa en les edicions digitals, que no pateixen la pressió del tancament i la posada en marxa de la rotativa, però en les quals es treballa igualment amb la urgència de publicar les notícies com més aviat millor per guanyar la cursa de la informació en les xarxes socials.

En ocasions aquests errors incideixen en àmbits especialment sensibles, en els quals les paraules han d’expressar amb claredat de què s’està parlant. En vam tenir un exemple divendres de la setmana passada, quan es va publicar una informació a Tendències titulada: “Un equip de Barcelona persegueix el primer trasplantament d’úter a Espanya”. Doncs bé, al peu de foto es va escriure: “Fotograma de la pel·lícula La chica danesa, que narra la vida d’un home transgènere que mor després d’un trasplantament d’úter”.

La lectora Carla Agulló ens va enviar un correu explicatiu per assenyalar en un to cordial que aquell peu estava malament: “Compte! L’actor no interpreta un home transsexual, sinó una dona transsexual, perquè és el que era la protagonista d’aquella història, i el que som totes les dones que vam ser assignades homes en néixer. Un home transsexual és el cas contrari”.

“Aquesta mena d’errors ajuden a fomentar la desinformació sobre el nostre col·lectiu que, encara que a poc a poc se’ns té en valor, encara patim molta discriminació, moltes vegades fruit d’aquests conceptes erronis”, acabava la lectora.

Va ser un error, efectivament, circumscrit a més al peu de la foto que il·lustrava el tema, ja que en el requadre que complementava la informació, titulat “Una operació complexa”, se citava “Lili Elbe, una dona transgènere danesa”, que va morir el 1931 a Alemanya, “pel que sembla, pel rebuig que li va provocar un trasplantament uterí. Aquesta història va quedar reflectida al film de Tom Hooper La chica danesa”. Li he demanat a Cristina Sen, la redactora especialitzada en les informacions de gènere, que, arran d’aquesta correcció, ens ampliï l’explicació d’aquests conceptes. “La tendència actual és fer servir l’adjectiu transgènere o, millor, trans, per a aquelles persones la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe que se’ls va assignar en néixer. Fa un temps es feia servir per als que havien iniciat un procés de reassignació mitjançant l’hormonació o la cirurgia, però actualment no cal que comporti cap itinerari preestablert”, respon.

“Una persona trans –afegeix Cristina Sen– va néixer amb unes característiques biològiques determinades (masculines o femenines) però se sent del gènere contrari. S’ha de parlar aquí d’identitat de gènere o identitat sexual. És a dir, del sentiment íntim de ser home o dona. O, també com s’assenyala des de Chrysallis, de sentir-se les dues coses o cap. No s’ha de confondre la identitat de gènere amb l’orientació sexual, que es defineix com l’atracció afectiva i sexual per una altra persona. Es pot ser heterosexual, homosexual o bisexual, i no té res a veure amb la identitat de gènere d’una persona”.

El llenguatge precís sempre és una eina adequada per entendre la realitat. I en aquests temps en què les societats han començat a acceptar les seves múltiples diversitats, les paraules i les expressions exactes guanyen més valor. També els diccionaris, com és lògic, es fan ressò finalment d’aquestes realitats i nosaltres hem d’anar per davant.

La pel·lícula ‘La chica danesa’ narra la història d’una dona transsexual, no d’un home transsexual com es va escriure en un peu de foto

Els lectors poden escriure al Defensor del Lector (defensor@lavanguardia.es) o trucar al 93-481-22-10