Massa botigues tanquen
He estat a Nova York, on hi ha més gent que mai i més botigues tancades que mai. Per què deu ser? Li he preguntat a un agent de la propietat que m’ha contestat que, al preu que estan els lloguers, cal vendre moltíssims sostenidors per poder pagar la renda mensual. És cert que les grans multinacionals com Nike, Apple, H&M, Uniqlo, Zara, Mango, Chanel, Armani i d’altres no deixen d’obrir establiments i estan plens, però i els altres?, el dissenyador francès, espanyol o italià, que amb grans esforços es va animar a travessar l’Atlàntic, el restaurant espanyol que va haver de tancar... O tantes i tantes mitjanes empreses que també ho han intentat sense èxit.
Serà que ha arribat a Nova York una segona bombolla immobiliària? Serà
que els propietaris creuen que els seus locals són la gallina dels ous d’or i la gallina comença a donar menys ous? No estarà començant a passar a Barcelona el mateix? S’ha reduït el consum? D’algunes coses, sí. Es compra igual que abans? Rotundament no. El consumidor, masculí i femení, està molt més informat, navega per internet i, en algun cas, va a la botiga només a emprovar-se la peça que després comprarà on la pugui trobar més barata. Això també afecta les multinacionals que intenten vendre per internet el que no venen a les botigues.
Però hi ha un altre fenomen que començo a notar: la falta d’il·lusió dels joves pel món del consum. Quan jo vaig fer divuit anys somiava amb una Vespa. Després amb un sis-cents, que em vaig pagar treballant mentre estudiava a la universitat i als vint-i-dos em vaig hipotecar fins a les orelles per poder comprar un pis i casar-me. Ara veig que els joves viuen a casa dels pares fins molt grans, no pensen en un cotxe perquè els caps de setmana en comparteixen un amb els amics i la roba de l’any passat els continua anant bé. Sembla que els interessa menys comprar que als de la meva generació. I això no és dolent. Una certa contenció en el consum és raonable, però no ho és que s’ho gastin tot en tecnologia, jocs, viatges i lleure.
En definitiva, el consumidor, masculí i femení, ha canviat i qui no se n’adoni no anirà gaire lluny, començant pels propietaris de locals que faran bé posant les seves barbes a remullar quan vegin que la botiga del veí ha quedat buida.