Es pot tractar el càncer atacant els telòmers?
Cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telòmers situats als extrems dels cromosomes es tornen una mica més curts. Arriba un punt que són tan curts que les cèl·lules ja no es poden dividir més. Als teixits sans això impedeix que les cèl·lules es multipliquin sense fi. Però en el càncer les cèl·lules disposen d’un enzim anomenat telomerasa que regenera els telòmers; d’aquesta manera, les cèl·lules es poden continuar multiplicant indefinidament.
D’aquí va sorgir la idea que inhibir la telomerasa a les cèl·lules tumorals podia ser una estratègia eficaç contra el càncer. Tot i això, els fàrmacs experimentals que s’han desenvolupat per inhibir la telomerasa han tingut resultats decebedors en assajos clínics.
María Blasco, que es va especialitzar en l’estudi de la telomerasa als anys noranta quan treballava al laboratori de Cold Spring Harbor (EUA), i que avui dirigeix el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid, ha decidit canviar d’estratègia. Si atacant la telomerasa no n’hi ha
Questions for the Future: una investigació finançada per ‘la
Caixa’ prou, per què no s’ataquen directament els telòmers?
Ha descobert que tenen un punt vulnerable en la proteïna TRF1, sense la qual es desintegren. En una investigació amb ratolins que tenien glioblastomes –el tumor cerebral més agressiu-, Blasco ha observat que un compost que inhibeix la TRF1 frena la progressió de la malaltia amb menys efectes secundaris que la quimioteràpia o la radioteràpia.
“Hem identificat dos grups de molècules capaces d’inhibir la TRF1”, informa Blasco. “Els nostres pròxims objectius són trobar les molècules que siguin més bones candidates per desenvolupar-les com a fàrmacs i estudiar bé com actuen”. Les més prometedores s’hauran d’assajar en models animals de glioblastoma, de càncer de pulmó i de neuroblastoma –un dels tumors pediàtrics més freqüents–, abans de poder-se administrar a persones. Amb tot, després de dues dècades investigant els telòmers, Blasco està convençuda que “aquesta és una estratègia que té el potencial de millorar els tractaments del càncer substancialment”.