La Patoma
La històrica sala de ball ultima la reobertura després de dotze anys de tancament traient la pols cada dia
La centenària sala de ball La Paloma reobrirà les seves portes després de l’estiu. Ho anuncien els propietaris d’aquest negoci del carrer Tigre, al barri del Raval, Mercè March i el seu fill Pau Solé, sota el lluent llum que va il·luminar sempre aquesta pista... La veritat és que aquí dins tot brilla, tot resplendeix... el pa d’or de les seves motllures i de les seves nimfes, fins i tot les corbates de llacet de recanvi amuntegades que sempre tenien a mà per si algun músic perdia la seva. I res no fa pensar que aquest lloc fa ja dotze anys que està tancat.
“Estem acabant totes les obres d’insonorització i de millores de la seguretat que ens demana l’Ajuntament per poder tornar a funcionar –continuen explicant la Mercè i el seu fill–. Tot està pràcticament a punt. Confiem que el Consistori doni el vistiplau a aquests treballs molt aviat i puguem reobrir la sala després de l’estiu, al setembre o a l’octubre. La Paloma ja està preparada. Si no fos per l’angelet que tenim aquí...”.
I és que la Mercè i l’Angelito no han deixat de venir a La Paloma durant tot aquest llarg tancament. Cada dia. Com si la sala estigués oberta, com si res no pogués fallar, com si les parelles empolainades estiguessin fent cua davant la porta, amb aquella remenada que t’entra quan surts a ballar, davant el cartell. I d’aquesta manera, any rere any, la Mercè i l’Angelito van canviar les bombetes foses de les llotges, van netejar la pols de les barres i tamborets, van obrir les portes i van deixar que corregués l’aire, van espantar les humitats, la floridura i l’abandonament.
Sí, l’Angelito és una persona, concretament el conserge d’aquesta discoteca: Angelito Dan, per a més senyals. Pel que sembla, l’Angelito és un nom molt comú a les Filipines. Allà no és cap diminutiu. No, l’Angelito no viu al Raval, sinó al Clot. “Sí, crec que ja fa més temps que treballo aquí amb les portes tancades que obertes, més o menys... –diu fugisser, molt tímid– sempre procurant que tot estigui a punt, que res no s’espatlli. Jo vinc, miro... i, si trobo una gotera, l’arreglo. Sí, suposo que quan tot això es torni a omplir de gent em semblarà una mica estrany”. No és la primera vegada que La Paloma mira de reobrir les seves portes. En realitat, durant aquest llarg tancament no ha tingut mai cap altre objectiu.
“La nostra idea és recuperar els orígens de La Paloma –reprèn en Pau–, portar orquestres i muntar sessions de ball a l’estil antic. Creiem que d’aquesta manera podem oferir un espai de lleure de qualitat que també atregui la gent jove i que sigui compatible amb la vida quotidiana del barri. També pretenem plantejar una oferta especialitzada, esdeveniments molt concrets. Però sobretot volem ser molt prudents en tot el que fa referencia a la matinada. En aquest sentit, ja vam tenir diversos contactes amb l’Ajuntament”.
Els discjòqueis, la música electrònica i les festes fins a última hora que van caracteritzar l’oferta de La Paloma durant els últims anys no estan a l’agenda dels seus res
ponsables, almenys ara per ara. “El següent pas és contractar personal; a veure quantes persones podem recuperar, de l’antiga plantilla! I després perfilar la programació artística”. “Jo, el que tinc moltes ganes de tornar a escoltar –intervé la Mercè– és aquella que deia ‘una palomita, dos palomitas... ¡la maté! pum, pum... y me la comí frita’”. Cachimba! Unes quantes dècades enrere La Paloma acostumava a obrir les seves portes d’emergència per refrescar els ballarins, i llavors la música de l’orquestra inundava els carrers. Un veí es queixava de tant en tant... sobretot després de les sessions en què els músics desafinaven. I durant les Guerra Civil es va utilitzar la sala com a galeria de tir. Però tots aquests temps formen part d’un passat molt llunyà de la ciutat. La reobertura de La Paloma és una notícia molt bonica, convida a escriure un munt de metàfores molt florides. Alberto Mejías, un amic de la Mercè, l’impulsor d’Emblemàtics, una associació que vol preservar l’esperit comercial de la ciutat diu que aquesta sala forma part de l’ànima de Barcelona. I la veritat és que últimament els negocis històrics passen moments complicats. Fins i tot El Rei de la Màgia va penjar el cartell d’“es traspassa”. Però avui la molt abundant oferta de lleure nocturn de Ciutat Vella està sota lupa. Els responsables d’aquest negoci no volen que es repeteixin els problemes amb els veïns dels voltants que van comportar el tancament de la sala. Aquells mims una mica irritants que van desplegar per convidar la gent a guardar silenci durant la matinada no van ser mai gaire efectius.
I a l’Ajuntament tampoc no obliden les queixes que va generar aquest establiment. “La Paloma està ubicada en un espai de carrers molt estrets –detallen fonts municipals–. Des del districte de Ciutat Vella s’està estudiant amb deteniment la situació i estem treballant amb totes les parts implicades. De fet, ja vam mantenir diverses reunions amb els propietaris a fi d’assegurar-nos que l’oferta de lleure que es plantegi en el futur sigui compatible amb el descans dels veïns. Quan s’acabin les obres i es constati que s’adeqüen al projecte autoritzat i, per tant, a la normativa, podran obrir de nou les seves portes. Però abans, no”.
Tots confien que aquells mims no tornin. VEGEU EL VÍDEO SOBRE LA REOBERTURA DE LA PALOMA AL NOSTRE WEB
https://bit.ly/2UtneD9