Un parc al forat
Un raig de llum amb forma de zona verda i pipicà de luxe il·lumina la transformació de Glòries La zona de lleure caní té un costat dur perquè els gossos corrin sense aixecar pols i els seus amos no s’ofeguin
Milers de barcelonins van estrenar ahir la Clariana, la zona verda de més de 20.000 m2 ubicada al forat negre de Glòries, al costat muntanya. En aquesta ciutat la gent s’entrega a aquests saraus en cos i ànima. El govern de l’alcaldessa Ada Colau no va poder penjar-se cap medalla sobre això, malgrat que se’n mereix més d’una, atesa la proximitat de les eleccions generals. Però l’Ajuntament sí que va poder animar la ciutadania amb unes quantes atraccions infantils.
A més, tot i que aquest nou espai no és més que un aperitiu del que algun dia serà el paradisíac parc Canòpia Urbana, a qualsevol li desperta la curiositat assistir a la lenta transformació d’aquest desguàs, d’aquest encreuament de camins tradicionalment fumat, desagradable i
pudent que Ildefons Cerdà va dibuixar com un dels punts neuràlgics de Barcelona i que després la història va relegar a paper de cambra dels mals endreços i amagatall per fer coses sense que no et vegi ningú.
Fa tot just cinc anys que van esfondrar l’anell viari. Centenars d’obrers continuen treballant tant a la superfície com al subsol de la plaça per acabar les obres dels dos túnels viaris d’un quilòmetre de longitud que se situen entre el carrer Castillejos i la rambla del Poblenou. Durant aquest mandat ja s’hi han gastat 180 milions d’euros.
Ara queda esbrinar si la gent s’atrevirà de debò a acostar-se a aquest oasi envoltat d’obres, reixes metàl·liques i edificis ruïnosos quan caigui la nit i no es vegi ni una ànima. Pel que sembla posaran uns quants focus tan potents que de vegades fins i tot poden intimidar. De tota manera el comportament ciutadà és imprevisible. En aquest mateix indret van pintar un munt de pistes amb l’objectiu d’animar la gent a donar una mica de vida al lloc. Però no van poder competir mai amb les obres del costat. Aquí la gent bàsicament venia a mirar maquinària pesada, a esperar que el gos fes caca o a comprar o vendre productes que podrien ser en un contenidor d’escombraries.
Ahir la presència de guàrdies urbans era tan abundant que no hi havia ni rastre del mercat ambulant de la misèria de Glòries. La veritat és que fa temps que els venedors no es deixen veure tant com abans. Un es pregunta on deuen ser. Fonts municipals van explicar que l’Ajuntament està duent a terme una feina de mediació amb aquestes persones perquè s’instal·lin en altres llocs. El solar que temps enrere acollia una successió de minibarraques on uns quants subsaharians treballaven com a proveïdors dels venedors del mercat ambulant de la misèria ara està ple de runa.
La zona d’esbarjo caní no planteja dubtes. Sembla que serà un èxit segur. És que és molt més gran que bona part dels nous pipicans que hi ha a la ciutat. Res a veure amb els de l’avinguda Mistral i el dels jardins de Piscines i Esports, on tant usuaris com veïns n’estan fins al capdamunt.
El pipicà de Glòries està envoltat de superfície dura, de manera que els animals tenen un itinerari per córrer sense aixecar pols constantment. I la gent, que amb aquesta mesura pot respirar d’una manera més plàcida, també es pot asseure en un banc generós. No cal que es rifin un parell de seients. Només queda comprovar si, quan plou, el drenatge funciona.