Carta entranyable del Papa als joves
Aquesta és la preciosa forma amb què el papa Francesc, a partir del sínode dels bisbes sobre la joventut del proppassat octubre, presenta amb el títol de Crist viu aquesta exhortació postsinodal. Es tracta d’una carta viva, interpel·lant, propera, en definitiva entranyable, que recull el plantejament fet pel document final del sínode que, llegint els “signes del temps”, veia en els joves “un dels ‘llocs teològics’ en què el Senyor ens fa conèixer alguns dels seus desigs i desafiaments per construir el demà”.
La carta va dirigida a les noves generacions i a tot el poble de Déu. Per això afirma amb força que “ésser joves, més que una edat, és un estat del cor”. D’aquí ve que “una institució tan antiga com l’Església pot renovar el seu ardor espiritual i el seu vigor apostòlic” fent atenció als joves –i aquí cita dotze sants joves com Francesc d’Assís, Domingo Savio, Tereseta de Jesús...–, per aprendre d’ells el secret de “romandre jove”.
Es parteix d’un quadre realista del món juvenil, amb les seves especificitats i drames, les seves aspiracions, i afronta temàtiques d’actualitat, com la guerra, violència, sexualitat, noves tecnologies, migracions i abusos de menors. Però ho fa amb mirada positiva –com fa sempre el papa Francesc!– de qui veu el futur amb esperança, invitant els joves a tenir present que “en totes les situacions buides i doloroses de què parlem hi ha una camí de sortida”.
Per això proposa de nou la triple veritat de la fe cristiana: “Déu t’estima”, “Crist et salva”, “Ell viu”. A partir d’aquí suggereix uns “itineraris de joventut” que alimentin la fe i el compromís pels altres a partir de la descoberta de les pròpies arrels. Aquests itineraris es realitzen amb l’acompanyament d’una pastoral juvenil que sigui sinodal –és a dir, caminant junts–, popular, missionera, per tal d’ajudar els joves a descobrir i madurar la seva vocació a través del discerniment. Tot això, conscients que “res és fruit del caos sense sentit, ans al contrari: tot pot ésser inserit en un camí de resposta al Senyor, que té un projecte preciós per a nosaltres”.
Són notables diversos textos interpel·lants com: “Maria no va comprar una assegurança de vida! Maria se la va jugar i per això és forta, per això és una influencer , és la influencer de Déu!”. Així com les referències a l’Església: “Són precisament els joves els que poden ajudar l’Església a mantenir-se jove, a no caure en la corrupció, a no enorgullir-se, a no convertir-se en secta, a ser més pobre i testimonial, a estar a prop dels darrers i descartats, a lluitar per la justícia, a deixar-se interpel·lar”. I alhora: “Som una Església de portes obertes. Ni tan sols cal que algú assumeixi completament tots els ensenyaments de l’Església perquè pugui participar d’alguns dels nostres espais per a joves. Només cal una actitud oberta per a tots els que tinguin el desig i la disposició de deixar-se trobar per la veritat revelada per Déu”.
El caràcter entranyable d’aquesta carta ve corroborada per aquestes dues invocacions finals del Papa: “Joves estimats, vosaltres no teniu preu! No sou peces de subhasta! Si us plau, no us deixeu comprar, no us deixeu seduir, no us deixeu esclavitzar per les colonitzacions ideològiques que ens fiquen idees al cap i al final ens tornem esclaus, dependents, fracassats de la vida. Vosaltres no teniu preu: heu de repetir-ho sempre: no estic en una subhasta, no tinc preu. Soc lliure, soc lliure! Enamoreu-vos d’aquesta llibertat, que és la que ofereix Jesús”. I amb un preciós text conclou la carta: “Estimats joves, seré feliç veient-vos córrer més de pressa que els lents i temorosos. Corrent atrets per aquest rostre tan estimat, que adorem en la sagrada eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent. L’Esperit Sant us empeny en aquesta cursa cap endavant. L’Església necessita el vostre entusiasme, les vostres intuïcions, la vostra fe. Ens feu falta! I quan arribeu on nosaltres encara no hem arribat, tingueu paciència per esperar-nos”.
“Els joves poden ajudar l’Església a no caure en la corrupció, a no enorgullir-se, a no convertir-se en secta”