Santuaris: llocs d’acolliment i pregària
La celebració a Canillo i Meritxell (Andorra) de la 40a Trobada de Santuaris de Catalunya i les Illes Balears m’ha fet reflexionar, a punt de tocar Setmana Santa, en el valor dels santuaris com a llocs de bellesa i de tradició, d’art i moltes vegades de paratges esplèndids, però no podem perdre de vista que són, en la seva arrel més genuïna, llocs on podem experimentar la misericòrdia de Déu envers nosaltres, tan febles i pecadors, tan necessitats de l’ajuda celestial. Tinguem presents els grans santuaris del món i la seva atracció: Montserrat, Lourdes, el Pilar, Torreciudad, Fàtima, Czestochowa, Guadalupe, Aparecida, Lujan... I també els santuaris de Catalunya: Núria, patrona del bisbat d’Urgell, i Meritxell, patrona d’Andorra; la Mercè; el Sant Crist de Balaguer, d’Igualada o de Piera; la Mare Déu del Remei, a la Plana d’Urgell; Mijaran, a la Val d’Aran; la Misericòrdia, el Sagrat Cor del Tibidabo, la Cinta, el Vinyet, el Mont, la Gleva, Blanca de Lleida, la
Salut de Sabadell, la Cisa, el Miracle, el Claustre de Solsona i de Tarragona, i tants d’altres. Són petits oasis on trobem la pau de Déu, la pau per als nostres esperits. Ens convé tant desaccelerar-nos i trobar l’autèntica pau que fa feliç!
El papa Francesc en un discurs recent ha subratllat que els santuaris són un lloc privilegiat d’acolliment, de pregària i de misericòrdia. Són molts els que van al santuari “perquè necessiten rebre una gràcia, i després hi tornen per agrair d’haver-la experimentada, sovint per haver rebut fortalesa i pau en la prova”. “Aquesta oració fa que els santuaris siguin llocs fecunds, on la pietat del poble sigui sempre alimentada i creixi en el coneixement de l’amor de Déu”.
Són importants els santuaris en el món contemporani perquè són un lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida, i moltes persones s’hi atansen per viure la seva fe i la seva devoció, però també per poder trobar consell, perdó, misericòrdia i per gaudir de la bellesa de l’art inspirat en la fe. Un santuari fa preguntes fonamentals i dona respostes. Els santuaris, especialment els dedicats a Jesucrist i a la Mare de Déu, així com els dedicats als sants, són una font d’aigua viva on tots ens podem acostar per trobar consell espiritual, conhort i força enmig de les contrarietats i les tempestes de la vida. Més enllà de la visita turística, que sempre fa bé però queda molt empobrida, el santuari és lloc de pelegrinatge, de calma i repòs, de recerca de respostes espirituals.
El papa Francesc va recordar que un santuari és un lloc privilegiat de la misericòrdia. Acollim aquest missatge la pròxima Setmana Santa. Visitem-ne algun i obrim-nos a la misericòrdia que Déu ens vol donar. El Papa diu que “ningú als nostres santuaris no s’ha de sentir com un estrany, especialment quan hi va amb el pes del seu pecat; per això, el santuari és un lloc privilegiat per experimentar la misericòrdia, que no coneix límits. De fet, quan la misericòrdia és viscuda, esdevé una forma d’evangelització real, perquè transforma els que reben la misericòrdia, en testimonis de la misericòrdia”. I recomana celebrar-hi el sagrament del perdó i que els pelegrins hi puguin trobar “sacerdots ben formats, sants, compassius, capaços de fer tastar la veritable trobada amb el Senyor que perdona”. “Testimonis fidels de l’amor del Pare que s’acosta a tothom i surt a buscar-nos, content d’haver trobat els que s’havien perdut”. I llocs on s’ajudi a viure les obres de misericòrdia perquè, als santuaris, la generositat i la caritat es realitzen de manera natural i espontània com a actes d’obediència i amor al Senyor Jesús i la Mare de Déu”. Visitar un santuari amb actitud de recerca segur que ens obrirà la set espiritual i ens conduirà a l’amor i al proïsme, “amb obres i de veritat”.
Els santuaris en el món contemporani són un lloc de refugi i oasi enmig dels tràfecs de la vida